Els darrers anys hem dedicat aquesta data a evidenciar accions, actituds o costums que suposen un maltractament cap a les persones grans. És cert que cada vegada més persones prenen consciència d’aquestes situacions i procuren actuar per tal d’evitar-les i ajudar la víctima, però també ho és que, encara avui en dia, davant d’una sospita de maltractament, sovint no se sap ben bé com actuar ni a on cal recórrer per a poder donar protecció efectiva a la víctima.
A l’àmbit sociofamiliar, l’entorn de la víctima que intenta ajudar, pot trobar-se amb moltes incògnites i desconeixença sobre les accions que ha de dur a terme. Però, a l’àmbit professional i, fins i tot, en règim d’institucionalització de la persona gran, sovint els i les professionals que s’encarreguen de vetllar pel benestar integral de la persona tampoc saben ben bé com procedir de manera ràpida i eficaç.
No és fàcil saber com actuar davant d’aquestes situacions. L’Administració acostuma a interposar llargs períodes de temps fins a donar una resposta, i es suma el fet que gestionar-ho implica assumir una burocràcia poc àgil, fins i tot per al professional d’atenció directe. D’aquesta manera, a vegades, ens trobem que, quan ja hi ha una resposta definitiva (sentència legal), aquesta arriba massa tard.
Des del Grup de Treball de Psicologia de l’Envelliment del COPC, voldríem reivindicar la necessitat d’implementar una sèrie de recursos que considerem imprescindibles per tal de fer front al maltractament cap a les persones grans, amb garanties d’eficàcia i operativitat immediates:
Activar un telèfon específic per a la Gent Gran on es pugui denunciar la situació viscuda o coneguda i es doni una resposta immediata (de la mateixa manera que hi ha l'existència d’altres telèfons d’atenció urgent, com és el cas de l’àmbit de la infància o de la dona).
Implementar Equips d’Atenció i Intervenció davant el maltractament a les persones grans a tots els municipis.
Crear equips professionals interdisciplinaris de valoració que puguin orientar i donar respostes concretes a situacions on hi ha la sospita d’un possible cas de maltractament.
Crear un protocol de derivació ràpida als equips d’intervenció dels casos que siguin pertinents.
Crear vies de contacte àgils i directes entre l’Administració de Justícia i els cuidadors professionals i no professionals.
Promoure la formació professional de qualitat, tant per saber detectar signes i alarmes com per saber procedir una vegada el problema està establert.
Crear recursos i organismes formals d’acompanyament i suport en els àmbits no professionals.
Fomentar la visibilització i la conscienciació de la problemàtica a la societat (més ressò als mitjans de comunicació, polítiques de protecció específiques, campanyes dirigides específicament cap a tots els col·lectius implicats, etc.).
Posar en el centre a la persona, evitant la vulneració dels seus drets i dignitats, fent que tota acció giri entorn de la preservació de la seva individualitat com a subjecte actiu.
Crear més espais de convivència intergeneracionals, amb un objectiu molt més pretensiós, alhora que transformador de les bases de la nostra societat.
Us agradaria compartir aquesta informació? La trobareu en forma d'infografia a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook, Twitter i LinkedIn.
Grup de Treball Psicologia de l'Envelliment