En el marc d’accions de la Comissió de Cultura del COPC i en línia amb el seu compromís de dur a terme activitats que permetin parlar sobre salut mental, aprofitar la potència de l’art per generar debat sobre aspectes socials y apropar la psicologia a la població col·labora en dues activitats programades pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El Departament de Cultura organitza una projecció i col·loqui de ‘L'art de l'antídot’, guanyador de la categoria documental del Psicurt 2022, i una exposició fotogràfica.
El 24 de novembre a les 19 hores, projecció del documental L'art de l’antídot i col·loqui posterior amb la directora del documental Aina Palomer i el seu protagonista Agus Prats. Localització: Sala d'actes dels Serveis Territorials de Cultura (Carrer Major 14, Tarragona).
El 25 de novembre de les 11.30 hores, s’inaugura l'exposició fotogràfica d'Agus Prats No hi ha llum sense foscor a l'Antiga presó de Tarragona. Col·labora també en aquesta activitat el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Del 25/11 al 31/12.
Sinopsi L'art de l’antídot
L'Agus comença a recuperar la mobilitat, després de rebre un fort cop al cap. El primer que fa és demanar una càmera i a poc a poc, l'art es transforma en el seu antídot. A través de la fotografia aprèn a mostrar el seu jo més desconegut i a gestionar el trauma que li ha suposat quedar-se en cadira de rodes. Una forma d'autocura que ens porta a plantejar-nos com les imatges poden ser un reflex d'un mateix i ens ajuden a connectar amb la nostra memòria i identitat.
Sobre l’exposició No hi ha llum sense foscor
És el resultat de fotografiar el carrer en un viatge de retrobament amb la meva ciutat, Barcelona, amb la que necessitava tornar a connectar després de patir una agressió en un dels seus carrers i que em va produir greus lesions neurològiques que afecten la meva mobilitat. Durant aquest intens viatge, vaig compartir aquestes fotografies amb Maria J. Sánchez, una persona afectada per un Trastorn Límit de la Personalitat. Es van establir paral·lelismes molt estrets entre el que ella sentia mentalment i tots els sentiments i emocions que jo anava alliberant a través les fotografies, creant-se una forta implicació emocional, tant pel dolor que sentia ella a causa del seu trastorn, com per la meva pròpia experiència traumàtica que jo anava revivint.
Després de patir una greu lesió neurològica que em va deixar en cadira de rodes, he hagut d'adaptar-me a una nova forma de fotografiar al carrer. Vaig idear un sistema per subjectar la càmera al xassís de la cadira i fotografiar el carrer mitjançant un disparador remot sense mirar pel visor de la càmera, tenint l'enquadrament memoritzat. D'aquesta manera, puc fer les fotografies sense cap distracció, permetent-me connectar tot allò que m'envolta amb el que estic sentint en aquell moment.
Web Agus Prats: https://www.agusprats.com
