Aquest llibre reuneix diverses observacions sobre la psicoanàlisi dels estats mentals primitius i és bàsicament una contribució clínica derivada de la pròpia experiència de l’autor on es planteja una sèrie de qüestions epistemològiques que el porten a reflexionar sobre l’infinit i la necessitat actual d’ampliar els horitzons teòrics de la psicoanàlisi.

Lombardi ens mostra com la teoria psicoanalítica, aplicada adequadament, es un projecte en evolució. Considera el ‘corpus psicoanalític com quelcom que hom explora i qüestiona, de manera constant. En la seva discussió de temes clínics, i en les seves
evocadores vinyetes, presenta un model de flexibilitat personal, receptivitat a les contribucions dels pacients, i disposició a emprendre un canvi intern recíproc – un canvi que de vegades requereix coratge real per part del psicoanalista. A partir de les seves experiències de treball amb pacients de difícil accés, a vegades pertorbats catastròficament, suscita insights que
vitalitzen tot tractament psicoanalític