El llibre convida a la reflexió i al diàleg fent parlar l’experiència a través de relats i històries d’educació social viscuts en primera persona en diferents àmbits d’intervenció i amb un mateix denominador comú, l’exclusió. Comparteix dubtes, dilemes, encerts i fracassos en situacions professionalment emocionants que només passen treballant en aquest sector. Unes inquietuds, en definitiva, que responen a la necessitat vital d’escriure i de donar visibilitat a la professió d’educar i al desig de transformar.
El carrer com a teló de fons i punt de partida d’aquest diari de camp vivencial per on transiten persones de veritat que viuen entre nosaltres. Retrats sense sostre i testimonis de vides invisibles a la intempèrie, amb la intenció que surti a la superfície allò que queda submergit. Una mirada horitzontal per posar-se al lloc de l’altre i revisar-se, per construir xarxa de suport mutu i reivindicar la comunitat.