El passat dia 15 de novembre el degà del COPC, Guillermo Mattioli, va ser convocat pel Parlament de Catalunya per informar i defensar les propostes del Col·legi a la reforma prevista del Codi Civil de Catalunya.
Aquesta reforma toca diferents articles de tots els llibres del Codi Civil de Catalunya en els que els psicòlegs i les psicòlogues tenim molt a dir: temes d’igualtat, mediació, consentiment en l’àmbit sanitari, història clínica, decisions sobre infants; i també temes hereditaris i de les persones jurídiques.
Des del Col·legi s’ha presentat informe i s’han defensat les nostres esmenes i propostes davant la Comissió Jurídica del Parlament. Els diputats i diputades assistents a l’exposició van agrair les aportacions del COPC, i quasi tots ells van manifestar que defensarien en el projecte final la inclusió de les esmenes fetes pel Col·legi.
A títol d’exemple s’han fet aportacions com:
A l’article 211-6, s’introdueix el concepte de “maduresa psicològica” ja que entenem que es un concepte mesurable i pot eliminar la indeterminació que suposa parlar només de capacitat natural o “prou coneixement”.
Es modifica l’article 211-6 del Codi Civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
Article 211-6. Interès superior de la persona menor d’edat
L’interès superior de la persona menor d’edat és el principi inspirador de qualsevol decisió que l’afecti.
Les persones menors d’edat, d’acord amb la seva edat,
icapacitat natural i maduresa psicològica, en tot cas, si han complert dotze anys, tenen dret a ésser informades i escoltades abans que es prengui una decisió que afecti la seva esfera personal o patrimonial.Per a qualsevol acte de la persona representant legal que impliqui alguna prestació personal, es requereix el consentiment de la persona menor d’edat si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement i maduresa psicològica.
O a l’Article 211-10.1. S’introdueix la necessitat de tenir informes psicològics o socials doncs pensem que l’autoritat judicial ha de poder sustentar, en aquest cas, la seva decisió amb els oportuns informes que acreditin la situació.
Es modifica l’article 211-10.1 del Codi Civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
L’autoritat judicial pot concedir l’emancipació, a sol·licitud de la persona de més de setze anys, si hi ha causes que fan impossible la convivència amb les persones progenitores o amb les tutores, o que dificulten greument l’exercici de la potestat parental o de la tutela, incloent-hi qualsevol mena de violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere exercida contra la persona menor d’edat a l’àmbit familiar i sustentada amb els oportuns informes psicològics i/o socials.
Quant a la Història Clínica en l’article 212-1) donem importància a introduir la paraula “avaluació” i a mantenir la llibertat del professional per la conformació de la Història Clínica. Entenem que el terme “estrictament” no és massa objectiu i retalla la llibertat dels professionals sanitaris o de l’àmbit sanitari per decidir quines són les dades que es fan constar a la Història Clínica i quines no.
Es modifica l’article 212-1 del Codi Civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
Article 212-1. Dret a la informació sobre la salut
Tota persona, llevat que hagi expressat la voluntat contrària, té dret a rebre informació sobre l’abast de qualsevol avaluació i/o intervenció en l’àmbit de la seva salut que l’ajudi a prendre decisions d’una manera autònoma. Aquesta informació ha de ser verídica, comprensible, accessible, adequada a les necessitats, circumstàncies i els requeriments de la persona i s’ha de proporcionar a través del mitjà més adient per garantir la comprensió. Aquest dret és directament exigible davant dels tribunals de justícia.
Correspon a la persona titular del dret a la informació permetre l’accés, el tractament, el processament i la cessió de les dades, llevat dels casos en què la legislació estableix altra cosa.
Les dades relatives a la salut són sempre confidencials. Només es poden registrar les que siguin
estrictamentnecessàries a criteri del personal de l’àmbit sanitari que les reculli i en benefici de la persona titular i la qualitat de la seva intervenció professional.En les situacions en què la persona es troba en un estat físic o psíquic que no li permet rebre la informació o comprendre-la, aquesta s’ha de donar a la persona designada en el document de voluntats anticipades, a l’assistència legalment designada, a la representació legal, a la persona que en té la guarda de fet, als familiars o a les persones que hi estan vinculades.
