L’Observatori dels Drets de la Infància del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar l’informe La salut mental de la infància i l’adolescència a Catalunya: situació actual, mancances i propostes, amb dades molt preocupants sobre l’atenció a la salut mental de la població infantil i adolescent a Catalunya.
Algunes de les CONCLUSIONS d'aquest informe, elaborat per un Grup de Treball de Salut Mental coordinat per Roger Ballescà, vicesecretari de la Junta de Govern del COPC, són:
SATURACIÓ DELS CENTRES. Els diferents dispositius que atenen les problemàtiques d'aquesta població es troben desbordats per la demanda, des de fa anys i en tots els nivells assistencials. Als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) la mitjana de visites anuals per pacient és de 7,9, el que representa una visita cada mes i mig. La saturació dels centres implica que l’atenció acabi centrant-se més en l’emergència que en la prevenció, sovint esdevingui tardana i amb menys intensitat de la necessària, cosa que disminueix la capacitat terapèutica i contribueix a un abordatge psicofarmacològic excessiu del malestar, cosa que alhora situa el nostre país en els primers llocs en consum de psicofàrmacs al món.
POBLACIÓ INFANTOJUVENIL SENSE ACCÉS. Bona part dels nens, nenes i adolescents (NNA) que necessiten atenció en salut mental i/o addiccions queden fora del sistema d’atenció públic. Els CSMIJ atenen aproximadament un 5% de la població infantil i juvenil, mentre que la major part d’estudis epidemiològics indiquen que les problemàtiques de salut mental afecten entre el 10% i el 20% d’aquesta població. El mateix passa en atenció precoç, on els CDIAP amb prou feines atenen el 50% de la seva població diana. Així, bona part dels NNA que pateixen algun problema de salut mental o bé no està rebent atenció o bé rep atenció privada, amb l’esforç econòmic i la desigualtat social que això comporta.
MANCA DE PROFESSIONALS A LA SANITAT PÚBLICA. Mentre la mitjana a la Unió Europea era de més de 18 professionals per cada 100.000 habitants el 2010, a Catalunya, en l’actualitat, és de tan sols de 9 especialistes en psicologia clínica per 100.000 habitants. A més, tal com recull l'informe, la psicologia clínica, en el seu conjunt, ha perdut gairebé el 35% de professionals des de la creació de l’especialitat l’any 1998 fins a l’actualitat, i es preveu que la pèrdua continuï augmentant, llevat que el nombre de places de formació sanitària especialitzada incrementi dràstica i urgentment.
El document també destaca altres problemes, com la dificultat per contractar especialistes en psicologia clínica, ja sigui per ampliar dispositius, per cobrir baixes laborals o per manca de professionals; la manca d'especialitats sanitàries oficialment reconegudes; la manca d'estudis epidemiològics actualitzats sobre infància i adolescència; la manca de polítiques específiques d’infància i la visió adultocèntrica, entre moltes altres.
Les propostes
El Grup de Treball de Salut
Mental, coordinat per Roger Ballescà (al mig, a l’esquerra), presenta l'informe
a la consellera de Drets Socials, Violant Cervera.
Al final del document, s'apunten unes desenes de propostes de solucions per a aconseguir canviar l'actual situació, entre les quals destaquen les següents:
Augmentar el nombre de recursos, serveis i ràtios de professionals en salut mental infantojuvenil i atenció precoç.
Incrementar dràsticament i urgentment les places de Formació Sanitària Especialitzada en Salut Mental (Psicologia Clínica, Psiquiatria i Infermeria en Salut Mental). En el cas de les places PIR, cal un augment de fins a un mínim de 400 places anuals a tot l’Estat.
Implementar i consolidar la psicologia general sanitària a l’atenció primària, amb plenes competències en l’àmbit de la prevenció i la promoció de la salut mental i de manera coordinada amb els professionals especialistes.
Implementar mesures perquè les places de Psicologia Clínica que no es puguin cobrir
per manca d’especialistes es puguin ocupar amb psicòlegs generals sanitaris (PGS) que acreditin experiència i competències suficients i amb seguretat jurídica per al seu exercici professional.Crear noves especialitats sanitàries en l’àmbit de la salut mental:
— Psicologia Clínica Infantil i de l’Adolescència
— Neuropsicologia Clínica
El Grup de Treball ha assegurat que cal desenvolupar més aquest informe i que seguirà treballant en pròximes versions amb noves i més completes conclusions.
En conclusió
Segons el coordinador de l'informe, Roger Ballescà:
"Aquest document suposa una radiografia a la salut mental infantojuvenil a Catalunya que ens està alertant que l'assistència en salut mental és insuficient, no arriba a tota la població, quan arriba ho fa de forma precària i, tot i que tenim professionals molt competents, no són suficients".
"Necessitem urgentment més places PIR, més especialistes a la pública i més especialitats de l’àmbit de la infància i l’adolescència. I davant la manca d’especialistes, que malauradament persistirà en els anys vinents, cal recórrer a la Psicologia General Sanitària (PGS), especialment en l’àmbit de l'atenció primària".
"Pensem que el 50% dels trastorns mentals apareixen per primera vegada abans dels 14 anys i un 75% comencen abans dels 18 anys, segons l'OMS. És a dir, que no només ens estem jugant la salut actual, sinó la salut de la població del futur".