9 Articles
Comunicats ×
El Consell Comarcal de l’Alt Camp obrirà un procés selectiu per a constituir una borsa de treball de psicòlegs i psicòlogues

El Consell Comarcal de l’Alt Camp obrirà properament la convocatòria per a la constitució d’una borsa de treball de psicòlegs i psicòlogues (Grup-Subgrup A1) com a personal laboral temporal/funcionari interí. Els requisits que les persones aspirants han d’acomplir a la data d’acabament del termini de presentació de sol·licituds, són, entre d’altres, els següents:

  • Posseir el certificat de nivell C1 de català expedit per l’òrgan competent o alguna de les titulacions equivalents.

  • Posseir el títol de Grau en Psicologia o equivalent.

  • En el cas de persones aspirants que no tinguin la nacionalitat espanyola i no siguin originàries de països en què el castellà sigui llengua oficial, han d’acreditar un coneixement de nivell superior del castellà.

  • Permís de conduir vehicles classe B.

  • Certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals (Art. 13.5 LO 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor).

Tot i que la convocatòria encara no es troba publicada al BOPT (Butlletí Oficial de la Província de Tarragona), es coneix que el termini per a presentar sol·licituds serà de tres dies hàbils a comptar des de l’endemà de la seva publicació al BOPT.

Preferentment les instàncies es presentaran electrònicament al registre electrònic de l’Ens, per la qual cosa caldrà certificat digital o signatura electrònica i completar el tràmit electrònic corresponent. Les persones que vulguin presentar la sol·licitud presencialment, hauran de fer-ho al Registre General de l’Ens situat al C/ Mossèn Martí, 3 (43800 – Valls, Tarragona), en horari de 8:30 h a 14:30 h de dilluns a divendres.

Les sol·licituds que es presentin des de la publicació de la convocatòria a la seu electrònica de l’Ens abans que es publiqui al BOPT, es tindran per presentades el primer dia del termini assenyalat per a la presentació de sol·licituds. 


Comunicats
Nova normativa sobre accessibilitat que afecta les sol·licituds d'autorització de consultes i centres sanitaris

El passat dia 30 de novembre de 2023 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret 209/2023, de 28 de novembre, que aprova el nou Codi d‘accessibilitat per la que s’actualitzen les taules d’accessibilitat als espais i edificacions de Catalunya i es desplega la Llei 13/2014, d’accessibilitat.

Aquesta normativa va entrar en vigor el passat dia 1 de març de 2024, però en relació a la seva aplicació efectiva cal tenir en compte allò que disposa la disposició transitòria, en els següents termes:

  1. Les sol·licituds de llicències i autoritzacions, els comunicats d'obres i altres tràmits administratius assimilables que s'hagin presentat abans dels sis (6) mesos posteriors a l'entrada en vigor d'aquest Decret, es regeixen per la normativa anterior.

  2. Els projectes visats abans de l'entrada en vigor d'aquest Decret es regeixen per la normativa aplicable en el moment del visat, sempre que la sol·licitud de llicència corresponent, el comunicat d'obres o l'inici de la tramitació administrativa que correspongui s'hagi efectuat en un termini de fins a dotze (12) mesos des de la data d'entrada en vigor d'aquest Decret.

Per tant, per a noves llicències o autoritzacions no serà efectiva fins el dia 1 de setembre de 2024.

Des del Departament de Salut no han fet saber encara les novetats que suposa aquesta nova normativa respecte les exigències de les consultes i centre sanitaris. 

Per aquest motiu, des del COPC, fem les següents recomanacions a qui vulgui presentar una sol·licitud d’autorització de consulta o centre sanitari:

  1. Si podeu, presenteu les noves sol·licituds d’autorització abans del dia 1 de setembre de 2024 ja que es regeixen per la normativa anterior.

  2. Qui vegi que no arriba a aquesta data, el millor serà que paralitzi les gestions prèvies a la presentació de sol·licitud (lloguer o compra d’immobles, obres d’adequació, etc.), fins que estiguin aclarits aquests aspectes i puguem informar adequadament de les novetats. 

Comunicats COPC
La mascareta torna a ser obligatòria en centres i serveis sanitaris

Avui, 9 de gener de 2024, el DOGC publica la “RESOLUCIÓ SLT/16/2024, de 8 de gener, per la qual s'adopta l'obligatorietat de l'ús de la mascareta en centres i serveis sanitaris per a la prevenció i el control d'infeccions”.

Amb entrada en vigor el mateix dia de la seva publicació (9 de gener), i amb una vigència de quinze dies naturals, estableix que “les persones de sis anys en endavant queden obligades a l'ús de la mascareta sempre que es trobin en centres i serveis sanitaris (centres d'atenció primària, centres d'atenció hospitalària, centres d'atenció intermèdia, centres d'atenció a la salut mental). Aquesta obligació s'estén a les persones treballadores, els visitants i els pacients, amb l'excepció de les persones ingressades quan romanguin en la seva habitació.”

Es preveuen les següents excepcions:

“a) A les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que pugui veure's agreujada per l'ús de la mascareta o que, per la seva situació de discapacitat o dependència, no disposin d'autonomia per treure's la mascareta o bé presentin alteracions de conducta que facin inviable la seva utilització.

   b) En el cas que l'ús de la mascareta resulti incompatible amb la naturalesa pròpia de les activitats, d'acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries.”

Comunicats COPC
El Consejo General de la Psicología llança la campanya "Tenemos que hablar de esto"

1 persona es suïcida cada 2 hores al nostre país, mentre 200 ho intenten cada dia.

Més del 30% de les persones de més de 18 anys ha tingut ansietat en l'últim mes, el 25% han patit símptomes de depressió i 1 de cada 8 presenta un trastorn de la conducta alimentària.

Fins al 60% de les baixes laborals estan ocasionades per situacions d'estrès i l'assetjament escolar causa problemes psicològics en el 90% dels infants que el pateixen.

Aquestes són només algunes dades presentades pel Consejo General de la Psicología de España (COP) i que s’aniran ampliant durant les següents setmanes en una campanya de comunicació conjunta amb tots els col·legis de psicologia de l’Estat, anomenada "Tenemos que hablar de esto", que comença aquest dimecres 10 de maig i durarà tot el 2023, fins al desembre.

Com revertir aquestes xifres?

La campanya deixa clar com millorar aquestes xifres: augmentant les dels recursos públics dedicats a l’atenció en salut mental, i amb més psicòlegs i psicòlogues col·legiats. Ja que si la mitjana europea de professionals de la psicologia cada 100.000 habitants és de 18 o 26 als països de l’OCDE, a l'Estat espanyol només és de 5 i a Catalunya, de 9.

Una campanya multicanal

Articles als mitjans, infografies a xarxes socials, vídeos inèdits... La campanya “Tenemos que hablar de esto” serà multicanal, es farà des de les webs i xarxes socials dels tots col·legis de psicologia de l'Estat, i tindrà un tret de sortida espectacular, amb dues accions clau dijous 11 de maig, entre les 12 h i les 18 h, per a periodistes i públic general:

  1. Publicació d’un suplement especial al diari 20 Minutos que anirà ple, únicament, de notícies sobre la salut mental. Es repartirà gratuïtament tot el dia a un quiosc dissenyat per a l’ocasió.

  2. Les persones que s’apropin a aquest quiosc, ubicat a la plaça Pedro Zerolo de Madrid, trobaran un espai on fer preguntes i resoldre dubtes sobre atenció psicològica i salut mental, amb la presència de diferents responsables del COP, com el seu president, Francisco Santolaya, o la seva vicesecretària, Rosa Ramos, entre d'altres que, a més, oferiran entrevistes als mitjans presents.

També cal destacar els 5 vídeos que es pujaran a YouTube: 5 converses obertes sobre 5 temes com el benestar a la feina (i burnout), l’ansietat, la depressió, els TCA o el benestar educatiu (i bullying). 5 capítols amb converses obertes amb psicòlegs i psicòlogues, conduïts per l’expresentador de Caiga Quien Caiga, Javi Martín, que, amb un trastorn bipolar, s’ha convertit en una de les cares més populars que defensa obertament la cura de la salut mental.

 
 

  • Qüestionar per què aquestes xifres tan preocupants no ocupen les primeres planes als mitjans de comunicació ni les agendes dels polítics.

  • Assenyalar que l’Administració no fa gaires passes endavant per tal de traduir les seves bones paraules en canvis legislatius i pressupostaris, cosa que fa que, a hores d’ara, hàgim d’esperar 6 mesos de mitjana per a obtenir atenció psicològica al Sistema Nacional de Salut.

  • Alertar de les pseudoteràpies i dels nous “ajudòlegs” sense titulació ni coneixement que aprofiten la situació actual (falta de professionals, abús de fàrmacs, manca d’una llei publicitària que reguli el sector i augment de demanda) per fer el seu agost venent receptes màgiques i solucions fàcils a les persones necessitades d’atenció psicològica, el que pot suposar un greu risc per a la seva salut.

  • Subratllar la importància de poder tenir accés a una salut mental de qualitat, que només poden donar els i les professionals qualificats, amb competències i col·legiats que puguin oferir totes les garanties.
     

En definitiva, es tracta que la ciutadania tingui clar que pot:

  • Saber si un/a professional està col·legiat/ada i té la titulació deguda, contactant amb el COP (91 444 90 20) o amb el COPC (93 247 86 50).

  • Buscar un psicòleg o una psicòloga amb garanties a www.buscopsicologo.es i a Catalunya directament a copc.cat/directori-professional

Tots els materials de la campanya poden trobar-se a:

http://www.cop.es/tenemosquehablardeesto/


Comunicats Consejo General de la Psicología
Nou conveni entre el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el COPC

Dilluns 6 de març Guillermo Mattioli, degà del COPC, i Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, es van reunir a la seu dels periodistes per signar el "Conveni marc de col·laboració entre el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya".

Segons el document, el desenvolupament d’aquesta col·laboració, en principi d'un any de durada, haurà d’establir-se a través de convenis específics per a les diferents iniciatives que les parts vulguin portar a terme, relacionades amb els objectius del Col·legi de Periodistes de Catalunya i alhora amb els serveis i col·laboració que el COPC pugui oferir, tals com:

a) Col·laboració en l’organització d’activitats formatives dirigides als col·legiats/ades.
b) Difusió mútua de formacions que esdevinguin d’interès per part de les dues organitzacions, amb descomptes o beneficis, a concretar per les persones col·legiades.
c) Participació en projectes acadèmics, tecnològics, programes d’investigació i de desenvolupament bilaterals o multilaterals.
d) Assessorament mutu en qüestions relacionades amb l’activitat d’ambdues entitats.


Posada en marxa del 'punt lila'

Durant la roda de premsa posterior a la signatura, a la que també hi van participar la presidenta de l'Associació de Dones Juristes, Núria Milà, i la diputada de Polítiques d'Igualtat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, el degà Morros va explicar que hi haurà "un punt d'atenció a les sis demarcacions del Col·legi de Periodistes de Catalunya: Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona, Terres de l'Ebre i Catalunya Central" i que "s'ha signat el conveni per poder disposar a cada punt dels millors professionals per fer una bona atenció legal i psicològica".

Per la seva part, Barnusell va argumentar que el treball per a la igualtat de gènere i la lluita contra
les violències masclistes s'ha de fer amb "aliances estratègiques i compromisos ferms". El degà Mattioli ha afegit que la idea és, que quan una persona es dirigeixi als 'punts lila', en les primeres 48 hores "sigui atesa i atesa correctament". I Milà ha assegurat que aquesta iniciativa ha de representar un primer pas en una dinàmica que hauria d'exportar-se molt més enllà del Col·legi de Periodistes.

Formació específica a partir del 22 de març

Morros ha explicat que, entre les primeres mesures iniciades, també es realitzarà formació específica sobre la matèria al costat de la Diputació de Barcelona, i ha detallat que el primer curs ja s'ha impartit al personal intern del col·legi.


"Una formació especialment útil per a les persones que hauran de prestar aquesta primera atenció i que les ajudarà a comprendre els diferents fenòmens de la violència masclista en l'àmbit laboral", ha afegit, a més d'incorporar pautes d'actuació en un primer acolliment, conèixer els continguts bàsics dels protocols i els recursos d'atenció.

Hi ha dos cursos més previstos: el primer, el pròxim 29 de març, dirigit als càrrecs intermedis de les redaccions i mitjans de comunicació, i un segon, el 22 de març, obert a totes les periodistes que vulguin conèixer aquests mecanismes i rebre eines per a detectar situacions de violència masclista.

Per últim, Morros ha detallat que, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya, s'ha elaborat un protocol estandarditzat per a tots els mitjans de comunicació que encara no en tinguin un, perquè puguin demanar-lo i implementar-lo en les seves empreses.

Les dues parts esperen poder crear moltes sinergies en assessorament, formacions i publicacions que millorin i impulsin les dues entitats.

Comunicats Convenis
Un informe de L’Observatori dels Drets de la Infància amb participació del COPC alerta que la sanitat pública no arriba a atendre ni la meitat dels trastorns mentals

L’Observatori dels Drets de la Infància del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar l’informe La salut mental de la infància i l’adolescència a Catalunya: situació actual, mancances i propostes, amb dades molt preocupants sobre l’atenció a la salut mental de la població infantil i adolescent a Catalunya.

Consulteu l'informe

Algunes de les CONCLUSIONS d'aquest informe, elaborat per un Grup de Treball de Salut Mental coordinat per Roger Ballescà, vicesecretari de la Junta de Govern del COPC, són:

  1. SATURACIÓ DELS CENTRES. Els diferents dispositius que atenen les problemàtiques d'aquesta població es troben desbordats per la demanda, des de fa anys i en tots els nivells assistencials. Als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) la mitjana de visites anuals per pacient és de 7,9, el que representa una visita cada mes i mig. La saturació dels centres implica que l’atenció acabi centrant-se més en l’emergència que en la prevenció, sovint esdevingui tardana i amb menys intensitat de la necessària, cosa que disminueix la capacitat terapèutica i contribueix a un abordatge psicofarmacològic excessiu del malestar, cosa que alhora situa el nostre país en els primers llocs en consum de psicofàrmacs al món.

  2. POBLACIÓ INFANTOJUVENIL SENSE ACCÉS. Bona part dels nens, nenes i adolescents (NNA) que necessiten atenció en salut mental i/o addiccions queden fora del sistema d’atenció públic. Els CSMIJ atenen aproximadament un 5% de la població infantil i juvenil, mentre que la major part d’estudis epidemiològics indiquen que les problemàtiques de salut mental afecten entre el 10% i el 20% d’aquesta població. El mateix passa en atenció precoç, on els CDIAP amb prou feines atenen el 50% de la seva població diana. Així, bona part dels NNA que pateixen algun problema de salut mental o bé no està rebent atenció o bé rep atenció privada, amb l’esforç econòmic i la desigualtat social que això comporta.

  3. MANCA DE PROFESSIONALS A LA SANITAT PÚBLICA. Mentre la mitjana a la Unió Europea era de més de 18 professionals per cada 100.000 habitants el 2010, a Catalunya, en l’actualitat, és de tan sols de 9 especialistes en psicologia clínica per 100.000 habitants. A més, tal com recull l'informe, la psicologia clínica, en el seu conjunt, ha perdut gairebé el 35% de professionals des de la creació de l’especialitat l’any 1998 fins a l’actualitat, i es preveu que la pèrdua continuï augmentant, llevat que el nombre de places de formació sanitària especialitzada incrementi dràstica i urgentment.

El document també destaca altres problemes, com la dificultat per contractar especialistes en psicologia clínica, ja sigui per ampliar dispositius, per cobrir baixes laborals o per manca de professionals; la manca d'especialitats sanitàries oficialment reconegudes; la manca d'estudis epidemiològics actualitzats sobre infància i adolescència; la manca de polítiques específiques d’infància i la visió adultocèntrica, entre moltes altres.


Les propostes



El Grup de Treball de Salut Mental, coordinat per Roger Ballescà (al mig, a l’esquerra), presenta l'informe a la consellera de Drets Socials, Violant Cervera.

Al final del document, s'apunten unes desenes de propostes de solucions per a aconseguir canviar l'actual situació, entre les quals destaquen les següents:

  1. Augmentar el nombre de recursos, serveis i ràtios de professionals en salut mental infantojuvenil i atenció precoç.

  2. Incrementar dràsticament i urgentment les places de Formació Sanitària Especialitzada en Salut Mental (Psicologia Clínica, Psiquiatria i Infermeria en Salut Mental). En el cas de les places PIR, cal un augment de fins a un mínim de 400 places anuals a tot l’Estat.

  3. Implementar i consolidar la psicologia general sanitària a l’atenció primària, amb plenes competències en l’àmbit de la prevenció i la promoció de la salut mental i de manera coordinada amb els professionals especialistes.

  4. Implementar mesures perquè les places de Psicologia Clínica que no es puguin cobrir
    per manca d’especialistes es puguin ocupar amb psicòlegs generals sanitaris (PGS)
    que acreditin experiència i competències suficients i amb seguretat jurídica per al seu exercici professional.

  5. Crear noves especialitats sanitàries en l’àmbit de la salut mental:
    — Psicologia Clínica Infantil i de l’Adolescència
    — Neuropsicologia Clínica

El Grup de Treball ha assegurat que cal desenvolupar més aquest informe i que seguirà treballant en pròximes versions amb noves i més completes conclusions.


En conclusió


Segons el coordinador de l'informe, Roger Ballescà:

"Aquest document suposa una radiografia a la salut mental infantojuvenil a Catalunya que ens està alertant que l'assistència en salut mental és insuficient, no arriba a tota la població, quan arriba ho fa de forma precària i, tot i que tenim professionals molt competents, no són suficients".

"Necessitem urgentment més places PIR, més especialistes a la pública i més especialitats de l’àmbit de la infància i l’adolescència. I davant la manca d’especialistes, que malauradament persistirà en els anys vinents, cal recórrer a la Psicologia General Sanitària (PGS), especialment en l’àmbit de l'atenció primària".
"Pensem que el 50% dels trastorns mentals apareixen per primera vegada abans dels 14 anys i un 75% comencen abans dels 18 anys, segons l'OMS. És a dir, que no només ens estem jugant la salut actual, sinó la salut de la població del futur".


Activitats externes Comunicats Institucional
Comunicat oficial del COPC contra la violència obstètrica

Des del Grup de Treball en Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, volem mostrar el nostre suport al comunicat que l'Asociación Española de Psicología Perinatal (AEPP) i la Sociedad Marcé Española de Salud Mental Perinatal (MARES) han emès en resposta al dictamen del Comitè per a l’eliminació de la discriminació de la dona (CEDAW) de l'ONU. En aquest últim, es conclou que una ciutadana espanyola va ser sotmesa a violència obstètrica. La cascada d’intervencions que se li va practicar va desencadenar un quadre d’estrès posttraumàtic que va precisar tractament.
 
L’any 2020 el Comitè ja es va pronunciar. En ambdós casos, les dones van ser sotmeses a pràctiques no justificades sense el seu consentiment. Sabem que l’atenció rebuda en el part i el naixement té un l’impacte en la salut física i mental tant de la mare com del seu bebè. Per aquest motiu, és imprescindible seguir visibilitzant i denunciant la violació dels drets de les dones i dels seus nadons que, tot i estar recollits en la Ley de autonomía del paciente i en la Estrategia de atención al parto normal en el Sistema Nacional de Salud, se segueix produint.
 
Donat que la violència obstètrica és un fenomen estructural, compartim la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere i l’evidència científica en les institucions sanitàries i judicials, així com en els plans d’estudi d’aquelles professions que atenen a les dones i als seus infants. Tal com es recull en el comunicat de l'AEPP i la MARES, els dictàmens emesos pel CEDAW “han de convidar a la reflexió i al diàleg dels diferents agents implicats”.
 
Per últim, volem fer notar que la violència obstètrica està tan normalitzada que en la nostra pràctica professional arribem a atendre mares que, quan relaten el seu part, no són conscients que l’han sofert. És per això que ens sumem al suport a les dones que han estat víctimes de violència obstètrica i a la reivindicació de la necessitat que es prenguin mesures per a la seva erradicació, tant des de la prevenció com des de la intervenció.


Grup de Treball de Psicologia Perinatal

Junta de Govern

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

Comunicats COPC
Posicionament de la Junta de Govern del COPC respecte del constructe "Síndrome d'Alienació Parental"

En els darrers anys, dins del context de la psicologia forense o la psicoteràpia especialitzada en el context judicial, hem estat testimonis de l’evolució i l’ús de l’anomenada Síndrome d'Alienació Parental o SAP en casos de separacions i divorcis contenciosos d’elevada conflictivitat entre els progenitors, en els quals es poden observar situacions de rebuig filial cap al pare o cap a la mare.

Aquest constructe va emergir a la dècada dels anys 80, de la mà del metge nord-americà Richard Gardner, dins del marc de litigis civils o de custòdia. La descripció de l’autor sobre aquesta problemàtica es dirigia a descriure un binomi simplista de progenitor/a alienador/a versus progenitor/a alienat/ada. És a dir, un/a progenitor/a que intencionalment condicionava al fill o filla contra l’altre per tal que fos rebutjat/ada de forma injustificada. En aquesta descripció, gran part de les acusacions eren realitzades cap a les mares qui, segons l’autor, inculpaven falsament l’altre progenitor d’exercir violències sexuals en els fills/es per a obtenir beneficis en els processos de custòdia.

Tot i la popularització del SAP, el fenomen no ha estat reconegut per cap associació professional ni científica de la salut mental. En l’àmbit de la psicologia, s’ha evidenciat la complexitat i la variabilitat del fenomen del rebuig filial, així com la inadequació d’utilitzar el constructe SAP donat que, d’una banda, resulta simplista i dicotòmic per realitzar una diagnosi del conflicte i, de l’altra, no correspon al que clínicament s’entén com a síndrome (conjunt de signes i símptomes clínics). En aquest sentit, els principals manuals d’avaluació d’ús internacional (DSM-5 i CIE-11) no han arribat a incorporar mai el constructe del SAP dins les seves categories d’avaluació i/o descripció psicopatològiques.

És en el context judicial on l’ús d’aquest constructe, per part d’alguns/es professionals de la salut, dels agents i operadors jurídics, ha generat conseqüències doloroses per als nens, nenes i adolescents dins de processos de litigi cronificat entre els progenitors als tribunals.

Així, en els últims  anys, han estat diverses les sentències que rebutgen l’ús del SAP, com la Sentencia 162/2016 del Tribunal Supremo de 16 de marzo de 2016 o la Sentencia 399/2015 de la Sección 6ª de la Audiencia Provincial de Málaga de 30 de junio. Fins que, finalment, el Consejo General del Poder Judicial (2016) va publicar en la seva Guia pràctica de la Llei Orgànica 1/2014 la importància de les valoracions psicosocials dels professionals forenses per analitzar de forma específica les diferents i complexes causes del rebuig filial, fent especial èmfasi en els casos de violència.

La tasca del psicòleg o psicòloga que avalua aquest tipus de conflictes ha de contemplar diverses hipòtesis explicatives, no excloents, les quals es van considerant i descartant a partir de l’anàlisi del cas. Entre les possibles opcions, la literatura científica troba diversos exemples que contribueixen en les dinàmiques paternofilials disfuncionals que afecten i involucren a tots els membres de la unitat familiar, com el deteriorament de la comunicació, els estils educatius inadequats o la manca d’habilitats parentals, la presència de trastorns mentals, els interessos secundaris derivats de processos de separació conflictius o, fins i tot, les situacions de maltractament i/o negligència parental, entre d’altres. Tots aquests factors poden aparèixer de forma transversal, generant una major complexitat dels casos que requereix un alt grau d’expertesa en els i les professionals intervinents. En aquest últim cas, quan parlem d’un rebuig filial derivat de situacions de maltractament i/o negligència parental, han de ser objecte d’identificació i actuació immediates, amb especial cura de protegir i centrar les actuacions en el principi superior dels infants i de les víctimes.

Precisament, en casos on es detectin indicis de violència en l’àmbit de parella o familiar, s’ha de vetllar profundament perquè l’ús d’aquest constructe no pugui ser utilitzat com una eina més de dany cap als infants i les víctimes de violència. Aquest és un context altament sensible i prioritari, on l’ús del SAP minimitza el patiment real de les víctimes de violència i derivant, en alguns casos, cap a processos psicològics inadequats i coercitius que resulten dolorosos i ineficaços per a les famílies i infants. Cal recordar que els processos de psicoteràpia sempre són voluntaris i han de vetllar pel benestar, la salut i la seguretat de les persones afectades.

En termes generals, el model més acceptat per explicar aquestes dinàmiques complexes és multifactorial i sistèmic. I dins d’aquest model, a diferència del que ocorre amb el SAP, s’accepta el concepte interferències parentals per referir-se a la presència de verbalitzacions, conductes, manipulacions i/o altres estratègies dirigides a obtenir el posicionament i suport filial incondicional, alhora que l’animadversió de l’altre progenitor i, en molts casos, fins i tot de la família extensa o la seva xarxa social. Aquestes interferències parentals, juntament amb altres conceptes, com el conflicte de lleialtats, la coalició o la triangulació, són constructes psicològics complexos per definir processos que es produeixen davant relacions familiars disfuncionals que s’han d’abordar per part de la psicoteràpia familiar especialitzada en casos que provenen, generalment, del context judicial, i que requereixen un alt grau de coneixement i eines per abordar-les de forma adequada. Precisament, per aquest motiu, no entendre ni abordar la complexitat d’aquest tipus de fenòmens contribueix a la polarització del conflicte i s’allunya del benestar dels infants involucrats.

En definitiva, davant d’aquesta complexitat, les avaluacions realitzades han de ser rigoroses i d’acord amb la metodologia científica de la nostra disciplina i, alhora, mantenir els dictats deontològics presents, per tal de fer prevaldre l’interès superior del nen, nena o adolescent.

 

Comunicats
Acabat el procés electoral, el degà Guillermo Mattioli adreça unes paraules a les persones col·legiades i col·laboradores del COPC

Benvolguts i benvolgudes col·legues,

Hem acabat aquest procés electoral, els col·legiats i col·legiades heu parlat, i amb el vostre vot heu renovat el mandat de la Junta del nostre Col·legi.

M'agradaria donar gràcies a totes les persones que heu participat en la contesta electoral i, en especial, a l’equip humà del COPC, que amb la seva energia i compromís inesgotables durant els dos dies de votacions han estat cordials, eficients i immunes a les incidències d’un procés completament nou.

Ara, encetem 4 anys que comencen amb la base de tot allò que ja hem fet. Els i les membres de la Junta de Govern ens comprometem a treballar al servei dels objectius del nostre programa i, si apareixen circumstàncies imprevistes com les que hem patit en aquests darrers anys, confiem a continuar adaptant-nos de la manera més creativa possible.

Molt aviat, un cop passades les formalitats necessàries, assumirem el nou mandat i reprendrem la feina, tot esperant donar-vos bones notícies per als professionals i la professió.

Una abraçada a tothom!

Guillermo Mattioli i Jacobs

Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

Comunicats