Rol i funcions 

Un mediador o una mediadora facilita la gestió dels conflictes, i crea l'espai i les condicions per al diàleg i apoderament, tornant la responsabilitat a les parts. Promou la col·laboració i les fa sentir part del seu procés de millora.

Aquests professionals tenen especial entrenament en l’escolta i l’acompanyament des del suport a les persones que pateixen, en situacions de vulnerabilitat, i també en l'empatia i l'escolta activa, l'aliança terapèutica o de treball, el perdó i la reparació, la diversitat i equitat.

Exemples de situacions adequades per designar un/a mediador

• Àmbit familiar: exercici de la potestat, coparentalitat, organització de les tasques de suport en la vida dels fills/es, règim d’estades, comunicació entre progenitors i amb els fills/es quan no estiguin amb ells, dificultats als vincles intergeneracionals; matèries econòmiques (pensions, repartició de béns/deutes, herències…), ús del domicili familiar, cura de familiars dependents.

• Àmbit de dret privat (no familiar): per matèries econòmiques i patrimonials, conflictes de convivència (sorolls, animals, aparcament, antenes, deutes de comunitat...) i organitzacions, tant a relacions entre professionals o equips com amb els usuaris (acomiadament, queixes...).

A qui va dirigida la mediació?

• A famílies que requereixin la figura d’una persona mediadora per assolir decisions conjuntes sobre temes familiars i solucionar conflictes relacionals i de convivència (mediació familiar).

• A grups de persones, en l’esfera civil, que requereixin la figura d’una persona mediadora per solucionar conflictes relacionals i de convivència sorgits en l’àmbit de les organitzacions, en les relacions de veïns o comunitàries o en qualsevol altre àmbit del dret civil (mediació civil).

Quines característiques presenta aquesta intervenció?

• Proximitat, agilitat, confidencialitat, flexibilitat, neutralitat i prevenció.

• Voluntarietat: des del 2020, la llei a Catalunya permet als jutjats derivar a una sessió informativa i d’anàlisi d'oportunitat de mediació per cada cas, obligatòria en casos de família.

• Ni informes ni ratificació judicial: únicament la sol·licitud de mediació, l'acta d’inici i l’acta final amb els acords consensuats. El/la mediador/a no pot exercir com a pèrit amb cap de les parts ni ser citat a declarar per cap elles. En la mediació intrajudicial, el tribunal només rebrà informació sobre si han assolit acords o no, però no el contingut dels acords.

• Prohibida per casos de violència de gènere, segons l’article 44 de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. 

• La poden exercir diferents perfils professionals, si bé designar un/a professional de la psicologia com a mediador/a aporta beneficis importants per la formació específica en salut mental, en psicologia infantil, en l’abordatge psicològic del vincle familiar i de les relacions, en violència familiar, en trauma... Així, l’article 30 sobre la Designa de la Persona Mediadora del Reglament de la Llei 15/20093, permet que els usuaris puguin sol·licitar al Centre de Mediació una persona mediadora concreta o amb una professió de base concreta (per exemple, la psicologia) dins de la llista d'inscrits.

Si vols saber més informació sobre els psicòlegs i psicòlogues inscrits al Centre de Mediació de Catalunya pots consultar aquesta pàgina.