El passat dia 15 de novembre el degà del COPC, Guillermo Mattioli, va ser convocat pel Parlament de Catalunya per informar i defensar les propostes del Col·legi a la reforma prevista del Codi Civil de Catalunya.

Aquesta reforma toca diferents articles de tots els llibres del Codi Civil de Catalunya en els que els psicòlegs i les psicòlogues tenim molt a dir: temes d’igualtat, mediació, consentiment en l’àmbit sanitari, història clínica, decisions sobre infants; i també temes hereditaris i de les persones jurídiques.

Des del Col·legi s’ha presentat informe i s’han defensat les nostres esmenes i propostes davant la Comissió Jurídica del Parlament. Els diputats i diputades assistents a  l’exposició van agrair les aportacions del COPC, i quasi tots ells van manifestar que defensarien en el projecte final la inclusió de les esmenes fetes pel Col·legi.

A títol d’exemple s’han fet aportacions com:

A l’article 211-6, s’introdueix el concepte de “maduresa psicològica” ja que entenem que es un concepte mesurable i pot eliminar la indeterminació que suposa parlar només de capacitat natural o “prou coneixement”. 

Es modifica l’article 211-6 del Codi Civil de Catalunya, que queda redactat  de la manera següent:

Article 211-6. Interès superior de la persona menor d’edat

1. L’interès superior de la persona menor d’edat és el principi inspirador de qualsevol decisió que l’afecti.

2. Les persones menors d’edat, d’acord amb la seva edat,  i capacitat natural i maduresa psicològica, en tot cas, si han complert dotze anys, tenen dret a ésser informades i escoltades abans que es prengui una decisió que afecti la seva esfera personal o patrimonial.

3. Per a qualsevol acte de la persona representant legal que impliqui alguna prestació personal, es requereix el consentiment de la persona menor d’edat si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement i maduresa psicològica.

O a l’Article 211-10.1. S’introdueix la necessitat de tenir informes psicològics o socials doncs pensem que l’autoritat judicial ha de poder sustentar, en aquest cas, la seva decisió amb els oportuns informes que acreditin la situació.

Es modifica l’article 211-10.1 del Codi Civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

1. L’autoritat judicial pot concedir l’emancipació, a sol·licitud de la persona de més de setze anys, si hi ha causes que fan impossible la convivència amb les persones progenitores o amb les tutores, o que dificulten greument l’exercici de la potestat parental o de la tutela, incloent-hi qualsevol mena de violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere exercida contra la persona menor d’edat a l’àmbit familiar i sustentada amb els oportuns informes psicològics i/o socials.
   

Quant a la Història Clínica en l’article 212-1) donem importància a introduir la paraula “avaluació” i a mantenir la llibertat del professional per la conformació de la Història Clínica. Entenem que el terme “estrictament” no és massa objectiu i retalla la llibertat dels professionals sanitaris o de l’àmbit sanitari per decidir quines són les dades que es fan constar a la Història Clínica i quines no. 

Es modifica l’article 212-1 del Codi Civil de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:

Article 212-1. Dret a la informació sobre la salut

1. Tota persona, llevat que hagi expressat la voluntat contrària, té dret a rebre informació sobre l’abast de qualsevol avaluació i/o intervenció en l’àmbit de la seva salut que l’ajudi a prendre decisions d’una manera autònoma. Aquesta informació ha de ser verídica, comprensible, accessible, adequada a les necessitats, circumstàncies i els requeriments de la persona i s’ha de proporcionar a través del mitjà més adient per garantir la comprensió. Aquest dret és directament exigible davant dels tribunals de justícia.

2. Correspon a la persona titular del dret a la informació permetre l’accés, el tractament, el processament i la cessió de les dades, llevat dels casos en què la legislació estableix altra cosa.

3. Les dades relatives a la salut són sempre confidencials. Només es poden registrar les que siguin estrictament necessàries a criteri del personal de l’àmbit sanitari que les reculli i en benefici de la persona titular i la qualitat de la seva intervenció professional.

4. En les situacions en què la persona es troba en un estat físic o psíquic que no  li permet rebre la informació o comprendre-la, aquesta s’ha de donar a la persona designada en el document de voluntats anticipades, a l’assistència legalment designada, a la representació legal, a la persona que en té la guarda de fet, als familiars o a les persones que hi estan vinculades.

El passat 15 de novembre, el Consell Social del COPC va escollir -per unanimitat- president i vicepresident. L’elecció va tenir lloc a la primera reunió del nou mandat del Consell Social, l'òrgan consultiu de la Junta de Govern que col·labora amb l’orientació estratègica del Col·legi, que reuneix representants de tots els òrgans col·legials, persones col·legiades que hi han exercit amb anterioritat funcions directives o han tingut un paper rellevant en el desenvolupament de la professió del psicòleg o del COPC.

Gràcies al suport unànim de totes les persones presents, Joaquim Serrabona serà el nou president del Consell Social i Adolfo Jarne el nou vicepresident els següents quatre anys. La seva candidatura proposa, principalment, quatre àmbits d’actuació en el següent mandat. En primer lloc, ajudar en la representació institucional a la Junta de Govern. En segon lloc, emetre i proposar informes. En tercer lloc, assumir una investigació per poder presentar una radiografia de la professió en l’actualitat, per poder reflexionar sobre l’ofici. Per últim, afavorir acords nacionals i internacionals, obrint vies perquè la Junta de Govern pugui establir convenis, projectes i col·laboracions.

Pel que fa a l’agenda del Consell Social, l’òrgan ja ha començat a treballar per afavorir l’exercici de la professió, analitzar el moment actual en el qual es troba, millorar els beneficis de la col·legiació i determinar mesures per reduir l’intrusisme. 

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya agreix el treball dels nous membres del Consell Social i els desitja una etapa fructífera i productiva. 

Barcelona, 14 de novembre de 2023. Després d’una llarga i fructífera feina, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), celebrem l’acord al qual hem arribat per definir les funcions de les professionals del treball social i la psicologia dins dels equips d’assessorament tècnic penal. Es tracta d’un protocol signat per les dues entitats conjuntament amb la Direcció general d’execució penal a la comunitat i justícia juvenil.

Per part del TSCAT, l’acord el va signar la degana, Conchita Peña, mentre que Guillermo Mattioli va ser qui va signar com a degà del COPC. Gisela Torns, en qualitat de Directora General d'Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil, va ser la persona encarregada de signar per part del Departament de Justícia, Drets i Memòria.

Des del TSCAT i del COPC ens manifestem molt optimistes de cara a continuar desenvolupant les competències pròpies dels i les professionals del treball social i la psicologia, emmarcades dins dels equips d'assessorament tècnic penal. Tots dos som col·lectius professionals competents i, per tant, aclarir els límits de la intervenció de cada professional quan du a terme suports a l'exploració judicial de nens, nenes, adolescents i víctimes vulnerables sempre serà positiu.

Conchita Peña, degana del TSCAT, creu que la signatura d’aquest acord “demostra la bona entesa i la bona feina feta en la millora i en el compromís per un servei a la ciutadania de qualitat”. Per part del COPC, el seu degà, Guillermo Mattioli, reconeix que se sent “molt satisfet perquè, una vegada més, els nostres col·legis hagin estat capaços de treballar en equip al servei d’ambdues professions”.