Al BOE d’aquest dimecres, 20 d’abril de 2022, s’ha publicat el “Real Decreto 286/2022, de 19 de abril, por el que se modifica la obligatoriedad del uso de mascarillas durante la situación de crisis sanitaria ocasionada por la COVID-19”.

Amb entrada en vigor el mateix 20/04/2022, la norma estableix, amb caràcter general, la retirada de la mascareta en els supòsits fins ara obligatoris, però hi ha les següents excepcions:

1. Centres, serveis i establiments sanitaris: continua sent obligatòria. L’obligatorietat afecta a persones treballadores, visitants i pacients (excepte els ingressats quan romanguin a les seves habitacions).

2. Centres sociosanitaris: continua sent obligatòria. L’obligatorietat afecta a persones treballadores i visitants quan es trobin en zones compartides (no afecta, per tant, als usuaris i usuàries dels centres).

3. Mitjans de transport públic: continua sent obligatòria, excepte en andanes i estacions (segons aclareix l’exposició de motius de la norma). 

En els casos en què es manté l’obligatorietat de l’ús de la mascareta, també es contemplen les següents excepcions:

“La obligación contenida en el apartado anterior no será exigible en los siguientes supuestos:

a) A las personas que presenten algún tipo de enfermedad o dificultad respiratoria que pueda verse agravada por el uso de la mascarilla o que, por su situación de discapacidad o dependencia, no dispongan de autonomía para quitarse la mascarilla o bien presenten alteraciones de conducta que hagan inviable su utilización.

b) En el caso de que, por la propia naturaleza de las actividades, el uso de la mascarilla resulte incompatible, con arreglo a las indicaciones de las autoridades sanitarias.”

Així mateix, l’exposició de motius de la norma recomana l’ús de la mascareta en els següents casos:

- Població vulnerable amb contacte prolongat amb altres persones amb distàncies inferiors a 1,5 metres.

- Reunions i concentracions de persones amb caràcter privat en funció de la vulnerabilitat dels participants.

- Espais tancats d’ús públic en què poden produir-se concentracions de persones, així com en esdeveniments multitudinaris. Afectaria, per exemple, a centres comercials, supermercats, botigues, museus, cinemes, teatres, sales de concert, bars, restaurants, locals d’oci nocturn, esdeveniments esportius, etc.

Pel que fa a l’àmbit laboral,  la norma no el preveu com un dels supòsits excepcionals d’ús obligatori de la mascareta, de manera que es pot concloure que en desapareix l’obligatorietat amb caràcter general. No obstant això, l’exposició de motius de la norma aclareix que serà decisió dels serveis de prevenció de riscos laborals de cada empresa la determinació dels supòsits i situacions en què es pugui considerar obligatòria, en funció de l’avaluació dels riscos inherents a cada lloc de treball.

Com afecta aquesta nova normativa en l’àmbit específic de l’exercici de la psicologia?:

1. En els centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris es manté l’obligatorietat de l’ús de la mascareta. Aquesta mesura, pel redactat de la norma, afecta a tots els serveis que tinguin aquest caràcter, és a dir, àmbit hospitalari, ambulatori, centres de dia, centres sanitaris i consultes sanitàries on es prestin serveis de psicologia clínica sanitària.

2. No és obligatori l’ús de la mascareta en altres àmbits, com per exemple, centres psicoeducatius o altres no sanitaris, excepte en el cas dels seus treballadors si el servei de prevenció de riscos laborals de l’empresa ho considera necessari en funció de l’avaluació dels riscos dels llocs de treball.

3. En atenció al contingut de l’exposició de motius de la norma, cal entendre que, en aquells supòsits no obligatoris, cada consulta o centre pot recomanar el seu ús si es considera que les circumstàncies que hi concorren així ho aconsellen (per exemple, una alta concentració de persones, espais poc ventilats, presència de persones vulnerables, etc.).

El 25 de gener, Assís Centre d’Acollida, Arrels Fundació, Càritas Catalunya, la Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials han presentat al Parlament de Catalunya una proposta de llei per fer front al sensellarisme de manera urgent. La proposta de text legal s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic, aquelles situacions que es corresponen a les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS. La iniciativa ha entrat al Parlament amb el suport de la major part dels partits polítics i el suport de 35 entitats de primer, segon i tercer nivell de l'àmbit social i de 5 col·legis professionals, als quals cal sumar el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

En concret, el text planteja mesures per a les persones que viuen al carrer a Catalunya, que passen la nit en recursos nocturns o que viuen en equipaments específics per a persones sense llar. Aquesta tria dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica. L’any 2016 s’estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat exponencialment durant aquests sis anys, i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació (un 80% més amb relació a l’any 2016). A dia d’avui, les cinc entitats promotores de la iniciativa ofereixen gairebé 3.600 places residencials. L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar.

Espais residencials, empadronament i accés a serveis bàsics a tot Catalunya

La proposta de text legal és una novetat en el context legislatiu europeu, ja que introdueix el fonament de dret per assegurar la dignitat de les persones sense llar. En concret, afegeix el concepte d’espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS, garantint en el termini de dos anys el dret a disposar d’un espai residencial digne o un habitatge autònom.

La llei estableix l'obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, comptar amb equips de carrer interdisciplinaris; el dret a centres de baixa exigència i a serveis bàsics d’higiene i consigna on guardar les pertinences; la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, la protecció de les dades de caràcter personal; el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social són algunes de les actuacions i serveis que recull la proposta de llei i que es posen sobre la taula de les administracions públiques.

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya cobrarà la primera quota semestral de 2022 durant l'última setmana de gener a totes aquelles persones que no van demanar-ne l'ajornament a abril.
 
En aquesta ocasió hi ha un conjunt de novetats associades a la nova aplicació de gestió informàtica del COPC, que suposen una excel·lent ocasió perquè els col·legiats i col·legiades coneguin la seva nova àrea privada del web del Col·legi i la nova pàgina corporativa. La primera novetat és que el càrrec de la quota semestral no anirà separada en dos cobraments, sinó en un cobrament únic que inclourà la quota col·legial i la participació al Consejo General de la Psicología. Segons la condició acreditada per les persones col·legiades, el cobrament serà el corresponent a aquesta taula:

El Col·legi segueix treballant intensament perquè el valor dels serveis a la col·legiació sigui creixentment superior a l’import de la quota col·legial.