12 Articles
Activitats externes ×
La Delegació Territorial de Lleida del COPC, present en la inauguració de la XI Setmana de la Psicologia de la UdL

Els propers 14 i 15 de març tindrà lloc la XI Setmana de la Psicologia de la UdL i, com cada any, la Delegació serà present en l’acte d’inauguració. Hi participarà el president de la Junta Rectora de Lleida,  Jaume L Celma. 

El tema transversal d’aquesta edició serà la "divulgació", que estarà present a totes les ponències i tallers.  S’abordaran, entre altres, temes tan diversos com la psicologia punk, projectes que fomenten l’autoconeixement a través de la natura, l'acompanyament psicològic centrat en el treball amb el trauma, la intervenció de la psicopedagogia en contextos escolars, la psicologia de l’esport, sobre aspectes rellevants dins del món de la sexologia, així com de la pròpia identitat, sobre addiccions en adolescents i la intervenció en persones joves migrades soles.

Podeu veure el programa d'actes en aquest enllaç

Així mateix i amb l'objectiu d’enfortir les relacions entre la Delegació Territorial de Lleida i la Universitat de Lleida, i en concret amb la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Socials (FEPTS), el passat 8 de març, Jaume L Celma i Jorge Moya, president i vocal de la Junta rectora respectivament, es van reunir amb Esther Desfilis, nova cap d’estudis del Grau de Psicologia de la UdL. 

De la reunió van sorgir noves línies de col·laboració en l’àmbit formatiu i d’orientació i d'assessorament a l'alumnat al món professional. Aquestes col·laboracions quedaran emmarcades en futurs convenis. 

Activitats externes COPC Lleida
Lleida
Si ets estudiant de psicologia o t’acabes de col·legiar i cerques feina, t’espera una beca al XIII Congreso Internacional para el estudio de la ansiedad y el estrés
Activitats externes
COPC
Reserveu la data! 19 d’abril, acte precongressual del V Congrés de Serveis Bàsics i Especialitzats

El pròxim 19 d’abril, a les 16.30 h, a l’Escorxador de Badalona (c/ Don Pelai, 2) se celebrarà l’acte precongressual que posarà en marxa el V Congrés de Serveis Bàsics i Especialitzats, amb la col·laboració dels quatre col·legis organitzadors: el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT).

En aquest acte es faran públiques les conclusions del passat congrés (IV), i es presentarà el V Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats que se celebrarà l’any 2024 i durà per lema “NAVEGAR (avançant) en els marges de la intervenció social”.

Per a aquesta trobada, l'organització prepara una activitat participativa que ajudi a reflexionar sobre la següent qüestió: qui governa els serveis socials en el món local?

L'organització

Els Comitès responsables del Congrés tenen per objectiu afavorir i potenciar la participació, tant a l'organització com als treballs científics, de tots els professionals dels Serveis Socials Bàsics i Especialitzats, i les temàtiques tractades busquen contemplar l'interès global per al màxim de professionals, així com el seu caire interdisciplinari.

La responsabilitat en la gestió, el disseny de l’activitat, l’elecció de la temàtica a tractar i l’organització d’aquest congrés és compartida pels quatre col·legis que es coordinen en quatre comitès:

  1. El Comitè Organitzador està format per representants de cada col·legi professional i és el responsable d’organitzar el col·loqui i el congrés, així com del disseny de les activitats concretes que donin resposta a la proposta científica i la contractació dels serveis que calguin per al funcionament del precongrés i del congrés.

  2. El Comitè Científic està format per representants de cada col·legi professional i és el responsable de l’elaboració del programa científic del precongrés i del congrés, així com de la designació de les persones que presenten i moderen les sessions plenàries i simultànies i de l’elaboració de les conclusions.

  3. El Consell Assessor està format per representants de cada col·legi professional i té l’encàrrec d’assessorar els Comitès sobre els continguts del precongrés i del congrés.

  4. El Comitè Institucional està format pels degans/ deganes o presidents/presidentes dels col·legis organitzadors que són els responsables d’establir relacions institucionals, l’aprovació del pressupost i la creació de criteris d’actuació respecte a la imatge corporativa dels col·legis, la relació amb els mitjans de comunicació, actes protocol·laris, etc.

En cada edició la secretaria tècnica del congrés recau de manera rotativa en un dels quatre col·legis. El CEESC, que va assumir la secretaria tècnica del primer congrés, assumeix ara la del cinquè. Així doncs, una educadora social col·legiada del CEESC serà la Comissionada del cinquè congrés, i tindrà per funció la coordinació operativa dels Comitès Organitzador i Científic, així com del Consell Assessor.

Pròximament, es publicarà el nom de les persones que formen part de cada comitè.

L'organització assegura que els comitès ja hi estan treballant de valent i que, partint de les propostes de l'avaluació del quart congrés, ja preparen el cinquè.

Reserveu la data. Us hi esperem!!

Quan: 19 d’abril de 2023, a les 16.30 h 

On: Escorxador de Badalona (c/ Don Pelai, 2)

Twiter:V_CSSBE

Instagram:V_CSSBE



Més informació: https://cssb.cat/

Activitats Activitats externes
COPC
El Departament de Drets Socials obre la convocatòria dels Premis recerca i innovació en serveis socials bàsics 2022


El Departament de Drets Socials ha obert la convocatòria dels Premis de recerca i innovació en serveis socials bàsics per a l’any 2022. Els guardons tenen l’objectiu de reconèixer, impulsar i també potenciar la innovació i la recerca originals i inèdites sobre el disseny, el funcionament, els impactes i els resultats en l’àmbit dels serveis socials. Propostes que identifiquin les necessitats o mancances que experimenta la població receptora i les entitats prestadores d’aquests serveis, i que s’ocupin de les innovacions necessàries per fer-hi front. 

Hi poden optar accions, treballs, innovacions i recerques, realitzats per entitats que, des d’àmbits professionals diferents, tractin dels serveis socials o proposin reflexions o actuacions orientades dins del marc del II Pla estratègic de serveis socials 2021-2024, per tal de transformar en profunditat el Sistema Català de Serveis Socials i adaptar-lo.

La convocatòria compta amb un Premi de recerca i un Premi d’innovació, cadascun amb una dotació de 12.000 euros. Els treballs, programes o iniciatives objecte d’aquests premis s’han d’haver realitzat i implementat, totalment, durant els dos anys anterior a l’any de la convocatòria.

Els treballs de recerca i d’innovació han d’estar orientats a generar un coneixement que permeti entendre millor la realitat social de Catalunya i millorar el funcionament i els resultats del Sistema Català de Serveis Socials (SCSS). A partir d’aquest objectiu genèric, les bases de la convocatòria identifiquen cinc línies prioritàries:

1. Anàlisis i propostes de millora en la planificació, el finançament, la gestió i l’avaluació de les diverses prestacions que es porten a terme des del SCSS.

2. Anàlisi dels reptes socials emergents en la societat catalana (com ara l’envelliment, el racisme, els treballadors i les treballadores pobres, el sensellarisme, la pobresa infantil, la violència masclista, la corresponsabilitat i els usos del temps, la valoració del treball de cures, la reversió de la feminització de la pobresa, el feminisme interseccional, els drets humans i la igualtat de tracte, el col·lectiu LGBTI+, etc.) i disseny de polítiques públiques innovadores amb capacitat de ser experimentades i avaluades.

3. Introducció de les noves tecnologies digitals i de l’anàlisi de dades massives en el SCSS. Aquestes noves eines de treball han de millorar els serveis i facilitar la presa de decisions basada en evidències.

4. Estudi de la transversalitat i la interoperabilitat entre el sistema de serveis socials i altres sistemes vinculats estretament, com ara el sanitari o l’educatiu.

5. Estudi de les diverses formes de governança de les polítiques socials i de cogestió dels serveis socials: gestió de xarxes, participació social de les dones i de les entitats de dones, ecosistemes, cocreació, laboratoris d’innovació, etc.


Si tens un projecte que pot optar al premi i vols presentar-t’hi consulta aquest enllaç al formulari i bases d’inscripció.  Sigues àgil, el termini per presentar els formularis de sol·licitud finalitza a les 15 h del dia 31 d'octubre de 2022.


Activitats externes
COPC
La Intercol·legial organitza el networking professional del Biz Barcelona els propers 9 i 10 de novembre
Activitats externes
COPC
La Jornada de Tardor. Educació Emocional i Salut Mental t'espera el 20 d'octubre
Activitats externes Institucional
COPC
Un informe de L’Observatori dels Drets de la Infància amb participació del COPC alerta que la sanitat pública no arriba a atendre ni la meitat dels trastorns mentals

L’Observatori dels Drets de la Infància del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar l’informe La salut mental de la infància i l’adolescència a Catalunya: situació actual, mancances i propostes, amb dades molt preocupants sobre l’atenció a la salut mental de la població infantil i adolescent a Catalunya.

Consulteu l'informe

Algunes de les CONCLUSIONS d'aquest informe, elaborat per un Grup de Treball de Salut Mental coordinat per Roger Ballescà, vicesecretari de la Junta de Govern del COPC, són:

  1. SATURACIÓ DELS CENTRES. Els diferents dispositius que atenen les problemàtiques d'aquesta població es troben desbordats per la demanda, des de fa anys i en tots els nivells assistencials. Als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) la mitjana de visites anuals per pacient és de 7,9, el que representa una visita cada mes i mig. La saturació dels centres implica que l’atenció acabi centrant-se més en l’emergència que en la prevenció, sovint esdevingui tardana i amb menys intensitat de la necessària, cosa que disminueix la capacitat terapèutica i contribueix a un abordatge psicofarmacològic excessiu del malestar, cosa que alhora situa el nostre país en els primers llocs en consum de psicofàrmacs al món.

  2. POBLACIÓ INFANTOJUVENIL SENSE ACCÉS. Bona part dels nens, nenes i adolescents (NNA) que necessiten atenció en salut mental i/o addiccions queden fora del sistema d’atenció públic. Els CSMIJ atenen aproximadament un 5% de la població infantil i juvenil, mentre que la major part d’estudis epidemiològics indiquen que les problemàtiques de salut mental afecten entre el 10% i el 20% d’aquesta població. El mateix passa en atenció precoç, on els CDIAP amb prou feines atenen el 50% de la seva població diana. Així, bona part dels NNA que pateixen algun problema de salut mental o bé no està rebent atenció o bé rep atenció privada, amb l’esforç econòmic i la desigualtat social que això comporta.

  3. MANCA DE PROFESSIONALS A LA SANITAT PÚBLICA. Mentre la mitjana a la Unió Europea era de més de 18 professionals per cada 100.000 habitants el 2010, a Catalunya, en l’actualitat, és de tan sols de 9 especialistes en psicologia clínica per 100.000 habitants. A més, tal com recull l'informe, la psicologia clínica, en el seu conjunt, ha perdut gairebé el 35% de professionals des de la creació de l’especialitat l’any 1998 fins a l’actualitat, i es preveu que la pèrdua continuï augmentant, llevat que el nombre de places de formació sanitària especialitzada incrementi dràstica i urgentment.

El document també destaca altres problemes, com la dificultat per contractar especialistes en psicologia clínica, ja sigui per ampliar dispositius, per cobrir baixes laborals o per manca de professionals; la manca d'especialitats sanitàries oficialment reconegudes; la manca d'estudis epidemiològics actualitzats sobre infància i adolescència; la manca de polítiques específiques d’infància i la visió adultocèntrica, entre moltes altres.


Les propostes



El Grup de Treball de Salut Mental, coordinat per Roger Ballescà (al mig, a l’esquerra), presenta l'informe a la consellera de Drets Socials, Violant Cervera.

Al final del document, s'apunten unes desenes de propostes de solucions per a aconseguir canviar l'actual situació, entre les quals destaquen les següents:

  1. Augmentar el nombre de recursos, serveis i ràtios de professionals en salut mental infantojuvenil i atenció precoç.

  2. Incrementar dràsticament i urgentment les places de Formació Sanitària Especialitzada en Salut Mental (Psicologia Clínica, Psiquiatria i Infermeria en Salut Mental). En el cas de les places PIR, cal un augment de fins a un mínim de 400 places anuals a tot l’Estat.

  3. Implementar i consolidar la psicologia general sanitària a l’atenció primària, amb plenes competències en l’àmbit de la prevenció i la promoció de la salut mental i de manera coordinada amb els professionals especialistes.

  4. Implementar mesures perquè les places de Psicologia Clínica que no es puguin cobrir
    per manca d’especialistes es puguin ocupar amb psicòlegs generals sanitaris (PGS)
    que acreditin experiència i competències suficients i amb seguretat jurídica per al seu exercici professional.

  5. Crear noves especialitats sanitàries en l’àmbit de la salut mental:
    — Psicologia Clínica Infantil i de l’Adolescència
    — Neuropsicologia Clínica

El Grup de Treball ha assegurat que cal desenvolupar més aquest informe i que seguirà treballant en pròximes versions amb noves i més completes conclusions.


En conclusió


Segons el coordinador de l'informe, Roger Ballescà:

"Aquest document suposa una radiografia a la salut mental infantojuvenil a Catalunya que ens està alertant que l'assistència en salut mental és insuficient, no arriba a tota la població, quan arriba ho fa de forma precària i, tot i que tenim professionals molt competents, no són suficients".

"Necessitem urgentment més places PIR, més especialistes a la pública i més especialitats de l’àmbit de la infància i l’adolescència. I davant la manca d’especialistes, que malauradament persistirà en els anys vinents, cal recórrer a la Psicologia General Sanitària (PGS), especialment en l’àmbit de l'atenció primària".
"Pensem que el 50% dels trastorns mentals apareixen per primera vegada abans dels 14 anys i un 75% comencen abans dels 18 anys, segons l'OMS. És a dir, que no només ens estem jugant la salut actual, sinó la salut de la població del futur".


Activitats externes Comunicats Institucional
COPC
La Delegació Territorial de Lleida participa a la 3a Jornada Psicologia en el tractament de l’Obesitat que organitza la SEEDO el proper 7 d’octubre
Activitats externes
Lleida
XIX Jornada Anual de la Sociedad Española para el Avance de la Psicología Clínica y de la Salud Siglo XXI
Activitats externes
COPC