COPC
Notícies d'àmbit general, amb afectació a tot Catalunya

Obertura de les llistes per a noves inscripcions del Torn d'Intervenció Professional

D’acord amb el que estableixen l’article 10è punt 15è dels Estatuts del COPC, la Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil (LEC), la Llei 38/2002 d’Enjudiciament Criminal (LECrim), i les instruccions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, s’inicia un procés de noves inscripcions del Torn d’Intervenció Professional per tal d’elaborar una llista dels col·legiats i col·legiades que estiguin en disposició d’actuar com a perits i perites en els jutjats. 

Aquest procés està adreçat a col·legiats i col·legiades que o bé s’inscriuen per primera vegada o bé en algun moment van formar part del Torn d’Intervenció Professional i no van renovar la seva inscripció.

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, van arribar a un acord en data 20 de desembre de 2019 per actualitzar el model de confecció de les llistes de pèrits i perites judicials adscrits al Torn d’Intervenció Professional (TIP) i de  l’annex de 2020 per incorporar la categoria de neuropsicologia forense. Aquest acord pretén que la confecció de les llistes s’adeqüi a les necessitats dels òrgans judicials i a les recomanacions del propi Codi Deontològic del COPC, que en el seu article 13 estableix “En l’exercici forense, els psicòlegs han d’estar familiaritzats amb les normes judicials o administratives que regeixen la seva tasca. Igualment, han de tenir una formació especialitzada”, tot respectant la legislació sobre dret a la competència i diferents resolucions de les autoritats de la competència en l’àmbit territorial de Catalunya. 

És molt importat llegir la informació inclosa a l’apartat web “Psicòlegs i psicòlogues inscrits en actuacions forenses”. En aquest apartat consten, entre altres informacions, les condicions establertes pel departament de Justícia per a la inscripció als llistats

La confecció de les llistes de perits estableix diferents categories i subcategories a les quals els col·legiats i col·legiades podran inscriure’s segons les seves titulacions.

Categoria de Psicologia forense, en la que els col·legiats i col·legiades hauran de seleccionar les subcategories a les quals desitgen inscriure’s:

  • A1. Psicologia forense d’àmbit civil

  • A2. Psicologia forense d’àmbit família

  • A3. Psicologia forense d’àmbit penal

  • A4. Psicologia forense en Neuropsicologia forense

És altament recomanable tenir una formació especialitzada, sigui amb un màster o postgrau universitari, o amb l’expertesa del Col·legi, així com tenir experiència en la matèria per a inscriure’s a la categoria de psicologia forense. La subcategoria de Neuropsicologia forense requereix una formació específica en aquest àmbit.

No es considera recomanable que els i les professionals sense formació en psicologia forense s’inscriguin a les llistes del TIP. Tal com s’ha exposat anteriorment, les actuacions forenses requereixen d’una formació altament especialitzada, seguint els estàndards ètics i professionals. En els casos en què els o les professionals no tinguin formació acreditada, haurien d’inscriure’s a la categoria de Psicologia General o a altres llistes del COPC més adients a la seva formació (psicoteràpia especialitzada en àmbit judicial, coordinació de parentalitat i mediació).

Els requisits per entrar a formar part d’aquestes llistes són:

  • Estar donat/ada d’alta en el COPC.

  • Estar al corrent de pagament de les quotes col·legials.

  • Tenir contractada pòlissa de responsabilitat civil professional.

Procediment d’inscripció:

  • Omplir aquest formulari d’inscripció amb totes les dades requerides.

  • Enviar al correu seccio@copc.cat els certificats de les formacions i la pòlissa de responsabilitat civil vigent.

La data límit de recepció de sol·licituds serà el 30 de setembre de 2022

Incompatibilitats:

  • No es podrà pertànyer al TIP de l’any 2023 si s’ha estat sancionat o sancionada amb inhabilitació en algun període de l’any 2022.

Procediment d’admissió o denegació a les llistes del TIP:

Un cop finalitzat el període de noves inscripcions, es revisarà la documentació presentada i: 

  • S’enviarà via correu electrònic la notificació de l’admissió o denegació.

  • En cas d’admissió, s’haurà de realitzar a través del COPC una sessió informativa/formativa de 4 hores sobre: l’activitat pericial del psicòleg del TIP i ètica i deontologia dels peritatges, abans de finalitzar l’any 2022 i s’haurà de complimentar l’autorització de la publicació de les dades en el web del Col·legi.

Per a poder continuar formant part de les llistes del TIP a l’any següent, a més de complimentar documentació que se sol·liciti, serà requisit:

  • Acreditar un mínim de 10 hores anuals de formació continuada relativa als continguts tècnics del Torn d’Intervenció Professional. Aquesta formació pot ser organitzada pel COPC o per qualsevol altra institució de reconegut prestigi dins de l’àmbit d’intervenció pericial.

INFORMACIÓ IMPORTANT:

Designes: La LEC preveu que el procediment de designació dels o de les professionals el durà a terme la mateixa Administració de Justícia.

Partits judicials: La LEC estableix que les llistes del Torn d’Intervenció Professional especifiquin l’àmbit d’actuació territorial. És molt recomanable que els i les professionals que s'adscriguin a diversos partits judicials puguin tenir despatx professional a les zones corresponents, per tal que els usuaris i usuàries no s’hagin de desplaçar forçosament a zones territorials allunyades del partit judicial d'on depèn la seva causa judicial.

Termini inscripció: Si en el termini establert (data límit 30 de setembre) no hem rebut tota la documentació sol·licitada, entendrem que no és del vostre interès formar part de l’esmentat llistat.

Obligacions: Us fem saber que la inclusió al llistat és totalment voluntària, i que des del moment en què un o una professional accedeix a aquest llistat està subjecte a la possibilitat que sigui cridat o cridada per un òrgan jurisdiccional de l’àmbit en què ha declarat la seva voluntat de treballar.

La LEC i la LECrim únicament preveuen que el perit pugui excusar-se d’acceptar el càrrec si al·lega una causa justa contemplada per la Llei.

- LEC (revisar articles 339 a 346).

- LECrim (revisar articles 462 a 469). 

Per això, us demanem que, a l’hora de marcar els diferents partits judicials, realment tingueu la disponibilitat necessària per a, si sou cridats per un òrgan judicial, i teniu els coneixements adequats a l’objecte del dictamen, pugueu acceptar l’encàrrec. 

Comunicat oficial del COPC contra la violència obstètrica

Des del Grup de Treball en Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, volem mostrar el nostre suport al comunicat que l'Asociación Española de Psicología Perinatal (AEPP) i la Sociedad Marcé Española de Salud Mental Perinatal (MARES) han emès en resposta al dictamen del Comitè per a l’eliminació de la discriminació de la dona (CEDAW) de l'ONU. En aquest últim, es conclou que una ciutadana espanyola va ser sotmesa a violència obstètrica. La cascada d’intervencions que se li va practicar va desencadenar un quadre d’estrès posttraumàtic que va precisar tractament.
 
L’any 2020 el Comitè ja es va pronunciar. En ambdós casos, les dones van ser sotmeses a pràctiques no justificades sense el seu consentiment. Sabem que l’atenció rebuda en el part i el naixement té un l’impacte en la salut física i mental tant de la mare com del seu bebè. Per aquest motiu, és imprescindible seguir visibilitzant i denunciant la violació dels drets de les dones i dels seus nadons que, tot i estar recollits en la Ley de autonomía del paciente i en la Estrategia de atención al parto normal en el Sistema Nacional de Salud, se segueix produint.
 
Donat que la violència obstètrica és un fenomen estructural, compartim la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere i l’evidència científica en les institucions sanitàries i judicials, així com en els plans d’estudi d’aquelles professions que atenen a les dones i als seus infants. Tal com es recull en el comunicat de l'AEPP i la MARES, els dictàmens emesos pel CEDAW “han de convidar a la reflexió i al diàleg dels diferents agents implicats”.
 
Per últim, volem fer notar que la violència obstètrica està tan normalitzada que en la nostra pràctica professional arribem a atendre mares que, quan relaten el seu part, no són conscients que l’han sofert. És per això que ens sumem al suport a les dones que han estat víctimes de violència obstètrica i a la reivindicació de la necessitat que es prenguin mesures per a la seva erradicació, tant des de la prevenció com des de la intervenció.


Grup de Treball de Psicologia Perinatal

Junta de Govern

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

Comunicats COPC
Tens un projecte tecnològic o idea innovadora en salut mental que voldries comercialitzar?

Els problemes de salut mental afecten com a mínim a 1 de cada 8 persones al món, segons l'OMS, però continua sent una de les àrees de salut més desateses i amb menys consciència social. Com a societat, tenim un repte global comú: donar una resposta contundent davant els trastorns mentals.

Amb aquesta finalitat, la Xarxa TECSAM, la xarxa R+D+i de salut mental i noves tecnologies de Catalunya, impulsa el I Concurs d'Innovació en Salut Mental per buscar idees, solucions o projectes innovadors que donin resposta als principals reptes en salut mental a Catalunya i més enllà.

El concurs, obert a tot l'ecosistema de la innovació en salut mental, és una oportunitat per donar empenta i acostar al mercat solucions disruptives que arribin de la mà de persones físiques, entitats públiques o privades, consorcis o startups.

Tens una idea o solució en salut mental? Vols acostar el teu projecte tecnològic en salut mental al mercat? El termini de presentació s’ha allargat fins el 31 d’agost, aplica-hi!! 

Hi ha dues categories:

  • Idees innovadores i disruptives: per projectes inicials, amb un TRL no molt elevat, premiarem dues iniciatives amb programes de mentoria (Protecció IP, model de negoci, etc.) per valor de fins a 7.500 €.

  • Solucions digitals per a salut mental: Per a projectes més madurs i avançats, el primer premi és entrar al mercat amb una prova pilot a l’ecosistema de solucions digitals de Grupo DKV (valorada en 15.000 €), i el segon premi és un programa de suport i mentoratge de la mà de DKV Innolab valorat en 8.000 €.

El Concurs compta amb la col·laboració de DKV Innolab i el Clúster de Salut Mental Catalunya. Tens una solució per resoldre un repte en salut mental? Envia la teva sol·licitud i t’ajudaran a fer-ho possible! Les bases del concurs i els formularis per presentar-s’hi són en aquest enllaç. Si tens cap pregunta sobre la convocatòria, posa’t en contacte amb: contact@tecsam.org.


Activitats externes
Les biblioteques del COPC tanquen durant l'agost: retorna o renova els préstecs

Les biblioteques del COPC, com les oficines de la seu central i les delegacions territorials, tanquen uns dies durant l'agost. En concret, la biblioteca de la seu central tanca del 8 al 21 d'agost, inclosos, i les biblioteques de les delegacions territorials de l'1 al 31 d'agost.

Durant els dies de tancament no es podran retornar els préstecs de la biblioteca, per la qual cosa se sol·licita a tots els col·legiats i col·legiades que els retornin abans que la seva biblioteca tanqui per vacances. D'altra banda, si els préstecs no tenen llista d'espera i es poden renovar, cal fer-ho si la data de venciment coincideix amb els dies de tancament de la biblioteca d'on s'ha obtingut.

Paral·lelament, aquesta setmana, la biblioteca del COPC presenta 6 novetats en format electrònic i 6 novetats en format paper. Totes són al catàleg esperant la teva consulta i sol·licitud de préstec. Revisa-les i fes clic damunt les que més t'interessin.

Per últim cal destacar que el llibre Mamá... papá, ¿quién soy yo?: 100 soluciones prácticas para mejorar la relación con tus hijos y contigo mismo: ¡hijos sanos... de padres sanos! ha estat donat a la bliblioteca pel seu autor, Joan Garreta.

Llibres electrònics a Odilo Tk

1. Psicoterapia on line Recursos tecnológicos en la clínica psicológica
Gianmarco Manfrida
Ediciones Morata, 2021

Mª Paz Antón Moreno
Dykinson, 2019


3. El miedo al rechazo en la dependencia emocional Y en el trastorno límite de la personalidad
Jorge Castelló Blasco
Alianza Ensayo, 2019

4. El gran impacto de la formación online Investigación y buenas prácticas
Kathryn E. Linder
Narcea, 2020

María Pons Corberá
NARCEA, S.A. DE EDICIONES, 2020

María Ángeles Chavarría
Ediciones Pirámide, 2021


Llibres en format paper

1. Mamá... papá, ¿quién soy yo? : 100 soluciones prácticas para mejorar la relación con tus hijos y contigo mismo : ¡hijos sanos... de padres sanos!
Garreta, Joan
2020

2. Hijos del sistema: servicios de protección de menores
Ramos Estévez, Rafael
Wanceulen Educación, 2020

3. Cómo afrontar una catástrofe: percepción de riesgo y factores psicosociales de la adaptación
Olivos Jara, Pablo,
Navarro Carrascal, Oscar,
Loureiro, Ana
Aragonés, Juan Ignacio.

Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2020

4. Neuropsicología de las emociones : un estudio actualizado y transversal
Orón Semper, José Víctor
Pirámide, 2019

5. Hacer de la neuroeducación el arte de enseñar: pensar y sentir para desarrollar las competencias clave
Caballero Wangüemert, María,
García Cabrera, María del Mar,
Llorent, Vicente J.,

Ediciones Pirámide, 2021

6. ConcentrAcción: mejora tu atención en un mundo hiperconectado
Ponce, Jean-Yves,
González Allegue, Iria

Oberon, 2021

Biblioteca Serveis del COPC
Record a Mari Pau González

Mari Pau González Gómez de Olmedo, psicòloga clínica i doctora en psicologia va morir el passat 11 de juliol. Mari Pau va ser una referent en la professió, especialment en temes de psicologia i promoció de la salut, el que de manera àmplia denominem Salut Pública. La seva trajectòria professional fou brillant, vinculada sempre a projectes nous, originals i d’envergadura.

La seva labor professional s’ha desenvolupat, entre d’altres institucions, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya com a tècnica de Salut Pública, però la Dra. González ha tingut també una àmplia experiència docent, amb participació en diverses universitats com la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d’altres. En la seva tasca com a investigadora ha format part de diversos grups com el d’investigació en salut i estrès (GIES) de la Universitat Autònoma de Barcelona, o el grup d’Investigació Biomèdica (IDIBELL) a l’Hospital de Bellvitge. En els últims anys fou coordinadora científica del Programa d’Atenció Integral a la Malaltia Avançada de la Obra Social la Caixa, per passar després al càrrec de Coordinadora de Promoció de la Salut i Prevenció de la Fundació Galatea. 

La Fundació Galatea és una entitat creada pel Col·legi de metges amb l’objectiu de cuidar de la salut dels seus professionals, que actualment aplega en el seu patronat tots els col·legis sanitaris i cuida de la salut de tots aquests diferents professionals sanitaris; amb l’arribada de la covid i altres emergències assistencials, la Mari Pau va participar en diferents projectes.

Dintre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya la seva trajectòria ha estat destacada ja que ha assumit, en diferents moments de la seva història, la presidència de la Comissió de Psicologia Clínica i de la Salut (embrió de l’actual Secció) i també el rol de Secretària de la Junta de Govern l’any 2002.

Impulsora d’un grup de Salut Pública al COPC, també era membre de la Junta directiva de la División Profesional de Psicología de la Salud del Consejo General de la Psicología de España com a coordinadora del grup de Salud Pública. 

Tots els llocs, càrrecs i rols professionals són destacables, però és encara més destacable la seva energia, la seva passió i la seva entrega personal en cada comesa. Recordarem la seva imatge aportant idees i experiències, mostrant-se activa i entusiasmada pel desenvolupament de la divisió i de la professió quan la malaltia ja estava en un estadi avançat. Inquieta, valenta i sempre motivada per la professió, amiga dels seus amics i curosa amb les persones del seu voltant, preocupada per ajudar i ser útil, deixa un exemple humà i rigorós a seguir. 

Des d’aquí fem arribar el nostre més sentit condol a la família i  amics. Descansa en pau, Mari Pau! Et recordarem sempre.

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
 Paraules de Tània Estapé i Josep Vilajoana
Institucional
Dues noves edicions del Mentoring+ esperen la teva col·laboració

La 21a i 22a edició del Mentoring+ ja busca mentors i mentores, persones compromeses amb el seu entorn i amb vocació d'ajudar als altres, disposades a fer xarxa i sumar coneixement per revertir en la situació de qui té dificultat per reintegrar-se al mercat laboral. El programa és un projecte de Barcelona Activa que té per objectiu facilitar la reactivació laboral de persones de 50 anys o més, mitjançant un acompanyament personalitzat.

Els requisits previs per participar-hi com a mentor o mentora són disposar de 10 hores mensuals (durant els 4 mesos de l'edició), vocació i motivació per ajudar els altres i ser una persona implicada en entitats socials i cíviques dels districtes on es resideix. No cal experiència prèvia en mentoratge.

Per tal d’informar i respondre totes les preguntes de possibles persones interessades a fer un mentoratge, s’ha programat una sessió informativa el proper 21 de juliol, a les 16 h, via teams. Si teniu interès a assistir a la sessió, o no ho podeu fer però teniu interès per compartir experiències i vivències que puguin ajudar a altres persones a trobar feina, podeu trucar o escriure a Carme Roselló, al 93 401 97 97 o al correu electrònic: carme.rosello@barcelonactiva.cat. Es respondran tots els correus facilitant l'enllaç a la sessió virtual a les persones que compleixin amb els requisits. 

Al llarg de l’edició es facilita una formació prèvia en criteris, funcions i tècniques de mentoring.  A més, les persones mentores compten amb sessions de coaching grupal amb la resta de mentores i mentors.

Per últim, anualment té lloc la Convenció de la xarxa de mentores i mentors del projecte Mentoring+ per a la reactivació laboral amb l’objectiu de posar en valor la seva tasca i compartir experiències i aprenentatges. És una trobada molt especial per a totes les persones implicades en el projecte.

Els mentores i mentors:
  • Actuen com a factor motivacional i de proximitat, proporcionant a les persones informació i recursos d’utilitat

  • Fan una tasca d’enfortiment emocional, de motivació, per ajudar a trencar la campana d’aïllament en què estan immerses algunes persones que porten temps aturades

  • Fomenten la perseverança dels i les participants perquè puguin posar en marxa una recerca de feina més proactiva

  • Contribueixen a crear una ciutat més humana, de les persones, on veïns i veïnes s’impliquen perquè altres ciutadans i ciutadanes estiguin millor a Barcelona.

Tota la informació sobre el programa està disponible en aquest full adjunt.

Activitats externes
El COPC programa un curs pràctic per a la preparació de les proves d’oposicions d’ensenyament secundari
Formació
Posicionament de la Junta de Govern del COPC respecte del constructe "Síndrome d'Alienació Parental"

En els darrers anys, dins del context de la psicologia forense o la psicoteràpia especialitzada en el context judicial, hem estat testimonis de l’evolució i l’ús de l’anomenada Síndrome d'Alienació Parental o SAP en casos de separacions i divorcis contenciosos d’elevada conflictivitat entre els progenitors, en els quals es poden observar situacions de rebuig filial cap al pare o cap a la mare.

Aquest constructe va emergir a la dècada dels anys 80, de la mà del metge nord-americà Richard Gardner, dins del marc de litigis civils o de custòdia. La descripció de l’autor sobre aquesta problemàtica es dirigia a descriure un binomi simplista de progenitor/a alienador/a versus progenitor/a alienat/ada. És a dir, un/a progenitor/a que intencionalment condicionava al fill o filla contra l’altre per tal que fos rebutjat/ada de forma injustificada. En aquesta descripció, gran part de les acusacions eren realitzades cap a les mares qui, segons l’autor, inculpaven falsament l’altre progenitor d’exercir violències sexuals en els fills/es per a obtenir beneficis en els processos de custòdia.

Tot i la popularització del SAP, el fenomen no ha estat reconegut per cap associació professional ni científica de la salut mental. En l’àmbit de la psicologia, s’ha evidenciat la complexitat i la variabilitat del fenomen del rebuig filial, així com la inadequació d’utilitzar el constructe SAP donat que, d’una banda, resulta simplista i dicotòmic per realitzar una diagnosi del conflicte i, de l’altra, no correspon al que clínicament s’entén com a síndrome (conjunt de signes i símptomes clínics). En aquest sentit, els principals manuals d’avaluació d’ús internacional (DSM-5 i CIE-11) no han arribat a incorporar mai el constructe del SAP dins les seves categories d’avaluació i/o descripció psicopatològiques.

És en el context judicial on l’ús d’aquest constructe, per part d’alguns/es professionals de la salut, dels agents i operadors jurídics, ha generat conseqüències doloroses per als nens, nenes i adolescents dins de processos de litigi cronificat entre els progenitors als tribunals.

Així, en els últims  anys, han estat diverses les sentències que rebutgen l’ús del SAP, com la Sentencia 162/2016 del Tribunal Supremo de 16 de marzo de 2016 o la Sentencia 399/2015 de la Sección 6ª de la Audiencia Provincial de Málaga de 30 de junio. Fins que, finalment, el Consejo General del Poder Judicial (2016) va publicar en la seva Guia pràctica de la Llei Orgànica 1/2014 la importància de les valoracions psicosocials dels professionals forenses per analitzar de forma específica les diferents i complexes causes del rebuig filial, fent especial èmfasi en els casos de violència.

La tasca del psicòleg o psicòloga que avalua aquest tipus de conflictes ha de contemplar diverses hipòtesis explicatives, no excloents, les quals es van considerant i descartant a partir de l’anàlisi del cas. Entre les possibles opcions, la literatura científica troba diversos exemples que contribueixen en les dinàmiques paternofilials disfuncionals que afecten i involucren a tots els membres de la unitat familiar, com el deteriorament de la comunicació, els estils educatius inadequats o la manca d’habilitats parentals, la presència de trastorns mentals, els interessos secundaris derivats de processos de separació conflictius o, fins i tot, les situacions de maltractament i/o negligència parental, entre d’altres. Tots aquests factors poden aparèixer de forma transversal, generant una major complexitat dels casos que requereix un alt grau d’expertesa en els i les professionals intervinents. En aquest últim cas, quan parlem d’un rebuig filial derivat de situacions de maltractament i/o negligència parental, han de ser objecte d’identificació i actuació immediates, amb especial cura de protegir i centrar les actuacions en el principi superior dels infants i de les víctimes.

Precisament, en casos on es detectin indicis de violència en l’àmbit de parella o familiar, s’ha de vetllar profundament perquè l’ús d’aquest constructe no pugui ser utilitzat com una eina més de dany cap als infants i les víctimes de violència. Aquest és un context altament sensible i prioritari, on l’ús del SAP minimitza el patiment real de les víctimes de violència i derivant, en alguns casos, cap a processos psicològics inadequats i coercitius que resulten dolorosos i ineficaços per a les famílies i infants. Cal recordar que els processos de psicoteràpia sempre són voluntaris i han de vetllar pel benestar, la salut i la seguretat de les persones afectades.

En termes generals, el model més acceptat per explicar aquestes dinàmiques complexes és multifactorial i sistèmic. I dins d’aquest model, a diferència del que ocorre amb el SAP, s’accepta el concepte interferències parentals per referir-se a la presència de verbalitzacions, conductes, manipulacions i/o altres estratègies dirigides a obtenir el posicionament i suport filial incondicional, alhora que l’animadversió de l’altre progenitor i, en molts casos, fins i tot de la família extensa o la seva xarxa social. Aquestes interferències parentals, juntament amb altres conceptes, com el conflicte de lleialtats, la coalició o la triangulació, són constructes psicològics complexos per definir processos que es produeixen davant relacions familiars disfuncionals que s’han d’abordar per part de la psicoteràpia familiar especialitzada en casos que provenen, generalment, del context judicial, i que requereixen un alt grau de coneixement i eines per abordar-les de forma adequada. Precisament, per aquest motiu, no entendre ni abordar la complexitat d’aquest tipus de fenòmens contribueix a la polarització del conflicte i s’allunya del benestar dels infants involucrats.

En definitiva, davant d’aquesta complexitat, les avaluacions realitzades han de ser rigoroses i d’acord amb la metodologia científica de la nostra disciplina i, alhora, mantenir els dictats deontològics presents, per tal de fer prevaldre l’interès superior del nen, nena o adolescent.

 

Comunicats