Coordina: Susanna Tres Coca. GT Psicoanàlisi, Cultura i Societat
Entendre la crisi climàtica per viure implicats en el present
30 min.
Ponent: Jordi Sala, Psicòleg Clínic i Psicoanalista
La crisi ambiental actual, i dins d’ella el desgavell climàtic, és un fenomen global que té múltiples dimensions. Comprendre els seus desencadenants, les raons del seu manteniment i l’agreujament de la crisi, i fer previsions de futur és una qüestió multi-disciplinar complexa. Però ens interpel·la a tots com a humans. Com ens situem des de la psicologia? Avui ja és difícil fer l’orni amb tanta informació i mostres com tenim, diàriament, d’aquesta crisi. De fet, podem dir que cadascú viu “la seva crisi climàtica”, com a individu, com a grup, depenent de la zona del planeta que habita, de la capacitat econòmica que té. En aquesta presentació em centraré a explorar les dificultats que ens trobem, com a subjectes, a l’hora d’entendre el significat i la transcendència de la crisi climàtica, factors que alenteixen una presa de posició compromesa, si no és que la impedeixen. Crec que és una aportació que podem fer des de la psicologia: entendre més bé on som i com hi estem.
Llums i ombres de una transició ecològica urgent.
Ponent: Antonio Turiel, Dr. en Física
La crisi ambiental, de la qual el canvi climàtic forma part, està arribant a un perillós punt d'irreversibilitat. Cal un canvi de rumb decidit com a societat, que va bastant més enllà d'un desplegament massiu d'aerogeneradors i plaques fotovoltaïques. En aquesta presentació explicarem on som en la crisi de sostenibilitat de la nostra societat, perquè els problemes són mes profunds del que es vol reconèixer i perquè el model de solució proposat és un model fallit. Discutirem cap a on cal anar i perquè no es fa l'esforç real d'avançar en aquesta direcció.
Sostenibilitat amb nom de dona, arrels d'arbre i ulls de jove.
Ponent: Gabriela Rodríguez Fernández, Psicòloga. GT Salut Psicoambiental Pensar la sostenibilitat alhora que s'habita de manera insostenible, ens situa en una situació de dissonància cognitiva. Impregnats d'una concepció antropocèntrica – humana, masculina i monoteista-, cerquem discursos tranquil·litzadors que ens autoritzen a no canviar res. La nostra intervenció proposa problematitzar aquests discursos de la calma i l'immobilisme ; enunciant les preguntes sobre la sostenibilitat a partir de la consciència de gènere i interrogant el futur a partir dels ulls dels qui el viuran, podrem obrir un espai de gestió de la eco-ansietat i la solastàlgia.
Col·loqui amb assistents presencials i online.