Per què les dones parlen d'amor? Tema habitual de les seves converses, algunes arriben al consultori d'un psicoanalista pels seus sofriments respecte als seus embolics en l'amor, per les trobades i desacords amb el partenaire. Unes certes dones viuen l'amor per un home de manera mortificada i dirigeixen una demanda incessant a la seva parella perquè li confirmi que la mestressa; unes altres, en canvi, estimen apassionadament al punt que aquest amor no té límits i no poden posar mesura a la seva passió. Aquest llibre pretén
il·lustrar la particular relació de les dones amb l'amor.
Com estimen les dones? es proposa, elucidar la causa d'aquests embolics. La lectura freudiana de l'amor marcada per la constel·lació edípica permetia situar les diferències entre l'home i la dona en els modes d'estimar. Lacan amplia la mirada cap a les diferents formes que pren l'amor: amor passió-il·lusori, amor cortès, amor com a esdeveniment d'un dir, i ens obre el camí per a pensar en la transformació del llaç amorós a través d'una anàlisi i així accedir a un 'nou amor'.

Segons Freud, per a la dona és més important la pèrdua de l'amor de l'objecte que l'objecte en si. Segons Lacan, la dona pretén ser desitjada al mateix temps que estimada. Elles demanen que els parlin, demanen paraules d'amor. Una anàlisi portada a la seva fi mostra les incidències sobre les condicions d'amor, desitjo i gaudi que permeten accedir a un 'saber fer' diferent amb les coses de l'amor. Un nou mode d'estimar, un amor de l'ordre de la invenció on la il·lusió de fer de dues un falla.