Aquest segon volum sobre el tema convivència/conflicte es divideix en quatre capítols diferenciats i, al mateix temps, complementaris. A més, es conclourà amb un epíleg, en el qual es planteja una sèrie de reflexions obertes a debat i en el qual es recull l’aportació de Michael Ignatieff al conflicte entre Catalunya i Espanya, tot apostant per una Catalunya plural i una Espanya plural, aposta amb la qual m’identifico.
El primer capítol, sota el títol CONFLICTES HUMANS, utilitza, com a marc de referència, la teoria del conflicte de Johan Galtung i aposta per transformar els conflictes orientant-los cap a la pau, a partir del principi que l’espècie humana, per damunt dels seus impulsos, té capacitat de pau amb el seu entorn i amb sí mateix i que aquesta capacitat pot ser apresa i ensenyada i li permet gestionar els conflictes.
El segon capítol, sota el títol ESTRATÈGIES DAVANT ELS CONFLICTES HUMANS ENTRE PARTS, a més d’exposar el concepte d’estratègia des de “dalt” i des de “baix”, utilitza els exemples des les sufragistes i de Nelson Mandela com a exemples d’estratègia des de baix.
El tercer capítol, sota el títol EL DIÀLEG I LA MEDIACIÓ COM A ESTRATÈGIES, utilitza el llibre de Jonan Fernández Ser humano en los conflictos com a model per orientar constructivament un conflicte entre parts, tot utilitzant, per a això, el diàleg i la mediació.
Per últim, en el quart capítol, sota el títol EL DIÀLEG I LA MEDIACIÓ COM A ESTRATÈGIES EN ELS CONFLICTES IDENTITARIS, s’assumeix el diàleg i la mediació com a estratègies davant la reivindicació d’identitats nacionals que reclamen la seva identitat i la seva independència respecte a l’Estat al qual pertanyen. Aquest seria el cas de Quebec respecte a l’Estat federal de Canadà, que utilitzarem com a referent, i de Catalunya respecte a l’Estat espanyol.
