El passat 9 de novembre va tenir lloc la vuitena Trobada Anual de la Psicoxarxa Solidària. L'esdeveniment va reunir més de 50 persones entre membres, professionals i entitats col·laboradores.

L'acte va comptar amb la presència de Joana Rafart, gerenta del programa Làbora, entitat col·laboradora de la Psicoxarxa des de fa més de 5 anys. Durant la seva intervenció, va explicar l’objectiu del programa que dirigeix: la millora de l’ocupabilitat i les condicions sociolaborals de les persones en situació de vulnerabilitat.

Va explicar que, des que va irrompre a les nostres vides la Covid19, es van adonar de la importància de situar el benestar emocional i psicològic de les persones en primer lloc. Des d'aleshores, han derivat a la Psicoxarxa moltes de les seves persones usuàries. I és que, majoritàriament, el perfil atès per la Psicoxarxa se situa en 2 franges d’edat: entre 40 i 50 anys i entre 50 i 60 anys, dos grups similars i equivalents al perfil sol·licitant que prové de Làbora. Va destacar, també, la importància d'una coordinació constant i de treball conjunt des dels àmbits socials i laborals, amb altres serveis i l'aposta per una ocupació digne i de qualitat.

Durant la taula rodona es van compartir reflexions dels grups d’intercanvi clínic que s’organitzen entre les persones professionals col·laboradores de la Psicoxarxa amb la participació d'Ana Maria Roig, José Ramón Martín i Mario Espinosa com a professionals col·laboradors del projecte i Raquel Molinero, referent de l’equip d’admissions i derivacions de la Psicoxarxa a Tarragona. En aquests grups, es posen en comú experiències de treball amb aquests i aquestes pacients i posen de manifest que moltes vegades es troben amb persones que s’adrecen a la Psicoxarxa perquè als serveis públics hi ha llistes d’espera molt llargues. 

El tancament de la trobada va ser a càrrec de Sara Camarasa, pedagoga i tècnica del Projecte Ambtu a l’entitat Quilòmetre Zero, una associació sense ànim de lucre (ONG) que neix el 2013 amb la missió d’abordar les desigualtats entre infants, famílies i joves en el context de la postcrisi del 2008. El seu projecte Ambtu, és un projecte de mentoria per a persones joves tutelades i extutelades, inspirat en el Projecte Referents (Barcelona), pioner en mentoria social a Espanya, que ofereix suport i acompanyament en el camí de transició cap a la vida adulta.

La Psicoxarxa Solidària va néixer fa vuit anys, amb la finalitat de facilitar l’accés a l’atenció psicològica a persones amb pocs recursos. A data d’avui acumulem un total de 1.132 sol·licituds i més de 450 persones beneficiàries. Ja són més de 30 entitats i més de 90 professionals que col·laboren amb nosaltres. 

Recentment, la preocupació social suscitada pel ressò mediàtic de les diverses denúncies que impliquen menors d'edat en delictes en l'àmbit de la sexualitat fa oportú que societat i professionals de la salut mental reflexionin sobre la resposta que cal donar-hi. Per tal de fer-ho, la Comissió de Psicoanàlisi del COPC ha organitzat una activitat per al proper 29 de novembre a la sala d’actes del Col·legi. L’acte és gratuït, presencial (no serà retransmès en línia) i durarà 90 minuts a partir de les 19 h de la tarda. 

L’acte es titula “Presentació del document: Menores de edad y delitos en el ámbito de la sexualidad: qué respuesta deberíamos dar como sociedad” ja que el fonamentarà aquest monogràfic elaborat per l'Àrea Adolescència del Institut de Docència, Recerca i Innovació del Grup Pere Claver. Jorge Tió, psicòleg clínic, psicoterapeuta, psicoanalista i psicoterapeuta de l'Equip d'Atenció al Menor (EAM) de Pere Claver Grup, presentarà el document. 

Pel que fa als temes de l’activitat, es contextualitzarà la realitat d'aquests menors, posant el focus en quins són els principals factors que impacten en el seu desenvolupament.  Posteriorment es descriurà la situació actual del sistema de justícia juvenil i com, des de les famílies, l'entorn més pròxim, i els professionals de la salut mental, es poden acompanyar aquests menors per a evitar la reincidència en delictes en l'àmbit sexual i per a afavorir el desenvolupament de la seva responsabilitat.

Ara fa un any, a la sala d’actes del COPC, es va presentar el Dictamen La inclusió del psicòleg/òloga als serveis socials bàsics, que la Diputació de Barcelona va encarregar al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya per definir el perfil i les funcions dels psicòlegs i psicòlogues als equips dels serveis socials bàsics. Fruit d’aquest encàrrec, el GT Intervenció Psicològica en l’Àmbit Social del COPC va elaborar un informe que s’ha editat per tal que pugui ser una eina de treball i consulta. 

El Grup de Treball de Psicologia Econòmica de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball del COPC organitza la II Jornada de Psicologia i Salut Econòmica el proper 28 de novembre de 2023. L’esdeveniment tindrà lloc a partir de les 9.30 h a la sala d’actes del Col·legi, i serà retransmès en directe per a les persones que s’hi hagin inscrit en modalitat en línia.

La psicologia econòmica és una disciplina impulsada a partir de l’obra dels psicòlegs Kahneman, premi Nobel d’economia, Ariely i Sunstein, que va tenir en Ismael Quintanilla el pioner a Espanya. La II Jornada de Psicologia i Salut Econòmica, reedició de la primera Jornada que el COPC va programar l’any 2010, són un homenatge a la seva obra i l’acte tindrà l'honor de ser inaugurat per la seva esposa. 

La psicologia treballa per i per a la salut en un context actual de canvis de vertigen: moviments de sobrepoblació, una explosió tecnològica i digital i, paral·lelament, la “fi del treball” i una successió de crisis econòmiques. El context d’incertesa força a ressituar-se, i la psicologia i la salut econòmica hi té molt a dir i més a fer. La jornada visualitzarà, des de la mirada de diferents ponents d'àmbits diversos, com és actualment la psicologia econòmica i quines són les perspectives de futur, de la mà de Sara Berbel, Tomás Bonavía, Eduard Conti, Ricard Cayuela, Paz Gómez i Adrián Navalón.

En el marc d’accions de la Comissió de Cultura del COPC i en línia amb el seu compromís de dur a terme activitats que permetin parlar sobre salut mental, aprofitar la potència de l’art per generar debat sobre aspectes socials y apropar la psicologia a la població col·labora en dues activitats programades pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El Departament de Cultura organitza una projecció i col·loqui de ‘L'art de l'antídot’, guanyador de la categoria documental del Psicurt 2022, i una exposició fotogràfica.

• El 24 de novembre a les 19 hores, projecció del documental L'art de l’antídot i col·loqui posterior amb la directora del documental Aina Palomer i el seu protagonista Agus Prats. Localització: Sala d'actes dels Serveis Territorials de Cultura (Carrer Major 14, Tarragona).

• El 25 de novembre de les 11.30 hores, s’inaugura l'exposició fotogràfica d'Agus Prats No hi ha llum sense foscor a l'Antiga presó de Tarragona. Col·labora també en aquesta activitat el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Del 25/11 al 31/12.

Sinopsi L'art de l’antídot

L'Agus comença a recuperar la mobilitat, després de rebre un fort cop al cap. El primer que fa és demanar una càmera i a poc a poc, l'art es transforma en el seu antídot. A través de la fotografia aprèn a mostrar el seu jo més desconegut i a gestionar el trauma que li ha suposat quedar-se en cadira de rodes. Una forma d'autocura que ens porta a plantejar-nos com les imatges poden ser un reflex d'un mateix i ens ajuden a connectar amb la nostra memòria i identitat.

Sobre l’exposició No hi ha llum sense foscor 

És el resultat de fotografiar el carrer en un viatge de retrobament amb la meva ciutat, Barcelona, amb la que necessitava tornar a connectar després de patir una agressió en un dels seus carrers i que em va produir greus lesions neurològiques que afecten la meva mobilitat. Durant aquest intens viatge, vaig compartir aquestes fotografies amb Maria J. Sánchez, una persona afectada per un Trastorn Límit de la Personalitat. Es van establir paral·lelismes molt estrets entre el que ella sentia mentalment i tots els sentiments i emocions que jo anava alliberant a través les fotografies, creant-se una forta implicació emocional, tant pel dolor que sentia ella a causa del seu trastorn, com per la meva pròpia experiència traumàtica que jo anava revivint.

Després de patir una greu lesió neurològica que em va deixar en cadira de rodes, he hagut d'adaptar-me a una nova forma de fotografiar al carrer. Vaig idear un sistema per subjectar la càmera al xassís de la cadira i fotografiar el carrer mitjançant un disparador remot sense mirar pel visor de la càmera, tenint l'enquadrament memoritzat. D'aquesta manera, puc fer les fotografies sense cap distracció, permetent-me connectar tot allò que m'envolta amb el que estic sentint en aquell moment.