El passat 1 de març es va publicar al BOE, i per tant va entrar en vigor la Llei 4/2023, de 28 de febrer, “para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI”. (BOE Nº 51, 1 de Març de 2023).

Aquesta llei té implicacions directes i efectives en l’exercici de la psicologia, i per aquest motiu fem un resum de la mateixa incidint en aquells aspectes que tenen o poden tenir una relació directa amb l’exercici professional de la psicologia.

És objecte del present comentari abordar les implicacions legals segons el text de la Llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, per als i les professionals de la psicologia, tant en l´exercici privat de la professió com en el si d´una organització pública o privada.

Es fa menció dels articles que poden incidir en aquesta responsabilitat dels  i les professionals de la psicologia dins dels diferents àmbits d´actuació i sectors (sanitari, educatiu, laboral) i que s’han de tenir presents en l´exercici professional.

L’aspecte fonamental a destacar, dins l´àmbit de l´atenció a les persones trans, és la prohibició de les teràpies de reversió i la tipificació com a conducta o infracció molt greu, amb les importants sancions (multa i accessòries) que s’estableixen.

La llei, a l´article 17, estableix la prohibició de teràpies de conversió en els següents termes:

“Se prohíbe la práctica de métodos, programas y terapias de aversión, conversión o contracondicionamiento, en cualquier forma, destinados a modificar la orientación o identidad sexual o la expresión de género de las personas, incluso si cuentan con el consentimiento de la persona interesada o su representante legal”.

Amb l´actual redacció del precepte queda inclosa en la prohibició qualsevol que tingui per finalitat modificar l’orientació o identitat sexual o expressió de gènere de la persona. En conseqüència, el o la professional no pot donar inici ni executar cap acció -inicial, acompanyament, terapèutica, etc..- que tingui com a base la consideració de què les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals pateixen una disfunció biològica i/o congènita, motiu pel qual han de ser tractades mèdicament. Tampoc les teràpies d´aversió, conversió o contracondicionament, enteses com a pràctiques amb les quals es pretén contradir i/o modificar l’orientació sexual i/o expressió de gènere de les persones.

El text legal dona, a la pràctica, prevalença a la mateixa opinió de la persona, que malgrat poder ser analitzada per la persona professional no pot implicar crítica o contradicció a risc de poder ser considerada com a actuació d´aversió -refús, oposició-, persuasió o contra condicionament -animadversió-, doncs la llei ho prohibeix “incluso si cuentan con el consentimiento de la persona interessada o de su representante legal”.

No obstant el psicòleg o la psicòloga  pot aconsellar un temps d´autoreflexió perquè la persona pugui qüestionar-se les seves decisions, sense recórrer en cap cas a la patologització; la norma no impedeix proporcionar a la persona l’oportunitat de pensar les decisions que més li afavoreixin; també a no estar sol o sola en la presa de decisions, evitant que aquestes siguin impulsives o excessivament influïdes per factors grupals o per altra classe de pressions externes.

La promoció, pràctica de mètodes, programes o teràpies d´aversió, conversió o contra condicionament, siguin psicològics, físics o mitjançant fàrmacs, que tinguin per finalitat modificar la orientació sexual, la identitat sexual, o l'expressió de gènere de les persones, amb independència del seu consentiment o del seu representant legal, està tipificada com a infracció administrativa molt greu (article 79.4.d), així com la negativa a assistir a aquelles persones que hagin sofert qualsevol tipus de discriminació per raó d´orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals (article 79.4.c), i castigades amb sanció de multa de 10.001 euros a 150.000 euros, amb mesures accessòries segons el subjecte infractor i àmbit en que s´hagi produït la infracció com, entre d´altres, la prohibició de contractar amb l´administració, el tancament d'establiment i el cessament de l´activitat econòmica o professional, totes elles per un període màxim de tres anys.

Pel que respecta a l´atenció sanitària integral de les persones, article 19, te com a punt d´origen que es realitzi sota les premisses de no patologització, autonomia, decisió i consentiment informats, no discriminació, assistència integral, qualitat, especialització, proximitat i no segregació.

Prohibeix de forma expressa (article 19.2): a) les pràctiques de modificació genital en persones menors de 12 anys, excepte en els casos en que les indicacions mèdiques exigeixin el contrari amb la finalitat de protegir la salud de la persona; b) entre els 12 i 16 anys només es permetrà la modificació genital a sol·licitud de la persona interessada, sempre que per edat i maduresa puguin consentir de manera informada a la realització d´aquestes pràctiques.

En tots dos casos es pot donar la necessitat d´intervenció i valoració tècnica (de la conveniència i/o necessitat de la pràctica de modificació genital per protegir la salud de la persona, o bé de la maduresa per al consentiment informat) per part de professionalsde la psicologia. Tenint en compte les conseqüències de les auto declaracions i decisions de la persona menor, i que alguns efectes tot i no ser visibles a curt termini suposen modificacions molt importants en la vida futura de la persona en àmbits que queden allunyats del que un/a menor pot concebre o representar-se, és aconsellable a la pràctica traslladar i/o fer partícips de tot el procés d´informació prèvia als menors d´edat, també, als seus progenitors/tutors.

Per la seva banda l´article 19.3 estableix l´impuls de protocols d´actuació en matèria d´intersexualitat que garanteixin, en la mesura del possible, la participació de les persones menors d´edat en el procés d´adopció de decisions, així com la prestació d’assessorament i suport, inclòs el psicològic, a persones menors d´edat intersexuals i a les seves famílies.

Com a mesures a adoptar en l´àmbit de l'educació, els articles 21 i 22 estableixen com a obligacions de les administracions educatives la col·laboració amb els centres educatius, la promoció i inclusió en els projectes educatius dels centres i en les seves normes d’organització, funcionament i convivència, de l´aplicació dels protocols de prevenció d´assetjament, impulsant accions relacionades amb la formació del professorat en l'atenció a la diversitat sexual, de gènere i familiar de les persones LGTBI.

Pel que respecta a les rectificacions registrals relatives al sexe de les persones, es preveu (article 43) la legitimació, per si sola, de tota persona major de 16 anys, i amb assistència de  persones progenitores o representants legals entre els 14 i 16 anys; les persones menors de 14 i majors de 12 anys podran sol·licitar autorització judicial per les modificacions registrals. En tots els casos es preveu la reversibilitat de les rectificacions registrals (article 47), transcorreguts sis mesos des de la inscripció al Registre de la rectificació.

Com a mesures de promoció de la igualtat real i efectiva de les persones trans dins l'àmbit laboral, es preveu (articles 54 i 55) la implementació de mesures per a organismes públics i empreses privades que afavoreixin la integració i inserció laboral de persones trans, i la monitorització de l´evolució de la situació laboral de les persones trans.

En relació amb les mesures dins l´àmbit de la salud per promoure la igualtat real i efectiva de les persones trans, en concordança amb el que estableix l´article 19 abans comentat, l´article 56 estableix que l´atenció sanitària a les persones trans es durà a terme conforme els principis de no patologització, autonomia, decisió i consentiment informats, no discriminació, assistència integral, qualitat, especialització, proximitat i no segregació garantint en tot cas el respecte a la seva intimitat i la confidencialitat sobre les seves característiques físiques, evitant exploracions innecessàries o la seva exposició sense un objectiu diagnòstic o terapèutic que estigui directament relacionat i justificat.

L´article 58, relatiu a la formació del personal sanitari, estableix que per part de les administracions públiques es garanteixi una formació suficient, continuada i actualitzada del personal sanitari que tingui en compte les necessitats específiques de les persones trans, amb especial atenció als problemes de salut associats a les pràctiques quirúrgiques a les quals se sotmeten, tractaments hormonals i la seva salut sexual i reproductiva.

Per la seva banda l´article 59, que aborda els protocols d´actuació en l´àmbit de la salut i serveis especialitzats, estableix que les administracions públiques podran establir serveis especialitzats conformats per equips multidisciplinars de professionals, que duguin a terme, entre d´altres, funcions d´informació, suport i acompanyament durant tot el procés de transició de les persones trans, així com recolzament a l'atenció ambulatòria i als centres especialitzats.

El títol III de la Llei tracta la protecció efectiva i la reparació davant la discriminació i la violència per LGTBIfòbia.

En aquest sentit l´article 63 estableix que quan una autoritat pública, en l´exercici de les seves competències, tingui coneixement d´un supòsit de discriminació per les causes previstes en aquesta llei, haurà d´incoar, si és competent, el corresponent procediment administratiu, en que podran acordar-se les mesures necessàries per investigar les circumstàncies del cas i adoptar les mesures adients i proporcionades per a la seva eliminació, o bé, en cas de no ser-ho, comunicar aquests fets de forma immediata a l´administració competent, d´acord amb l´establert a les lleis administratives.

Per la seva banda, l´article 68, dins de les diferents mesures d’assistència i protecció davant la violència fonamentada en la LGTBIfòbia, preveu, entre d´altres, l´assistència psicològica.

La Llei va ser publicada al Boletín Oficial del Estado el passat dia 1 de març de 2023, i va entrar en vigor l'endemà de la seva publicació (Disposició final vigèsima).

El Grup de Treball de Psicologia afirmativa LGTB del COPC vol destacar que cal tenir present la part emocional de la persona més enllà de la seva identitat de gènere, no oblidar les altres dimensions de la persona ja que potser caiem en posar només el focus amb la qüestió del gènere. 

Barcelona, març de 2023

Assessoria Jurídica

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

En la trobada que es va realitzar el 25 d'abril a la seu de la Delegació de Girona del COPC entre el president, Àngel Guirado i la vocal, Marianna Lozano, i la Secció de Psicologia de l'Educació del COPC, la seva presidenta, Olga Piazuelo i la secretària, Mónica Cortés es van tractar diversos temes d'interès per la psicologia educativa, entre els quals destaquem la necessitat de potenciar la presència de la psicologia en el sistema educatiu i el foment de l'especialitat educativa entre els estudiants del grau de psicologia.

Durant la sessió es va tractar també l'obligada reflexió sobre les necessitats educatives emergents. Respecte a aquesta qüestió es va decidir organitzar una jornada en la qual intervinguin professionals de l'àmbit sociopsicoeducatiu que, des de la seva perspectiva i expertesa, ens acostin a les claus que ens ajudin a interpretar els grans reptes educatius del futur més immediat.

Finalment, es va valorar com una opció molt positiva impulsar la creació d'un Grup de Treball de Psicologia de l'Educació a la Delegació de Girona.

Fins al diumenge 21 de maig podeu visitar Girona Temps de Flors i les 126 instal·lacions repartides en 106 espais entre tretze barris, amb el Barri Vell com a centre neuràlgic.

En el número 14 del recorregut, a l’església del Sagrat Cor del carrer Albareda, trobareu el muntatge “Retornem a una vida en color!” dissenyat conjuntament entre la nostra Delegació i la Fundació els Joncs de Sarrià de Ter (entitat sense ànim de lucre que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual). Els seus usuaris, educadors, treballadors socials i tècnics han elaborat i treballat conjuntament per mostrar la idea inicial de tornar a sortir als carrers després de tot el tancament que va comportar la pandèmia.

La proposta floral exposa a la silueta de persones cobertes de flors sobre un terreny incert, mostrant que partint d’un context desfavorable, com el de la pandèmia, gràcies a la psicologia podem assolir el benestar emocional. Una al·legoria on, la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i la Fundació Els Joncs, manifesten la importància de la salut mental de tots els col·lectius de la societat per viure plenament.

Imatges de la proposta floral i de Junta Rectora de la Delegació representada per Pilar Mateos (3a per l'esquerra), i de la Fundació Els Joncs.

Cal destacar que aquesta 68a edició està marcada per la sequera que pateix el país, el què ha fet que el festival s’adaptés a aquest fet per evitar el malbaratament d’aigua. Així, s’han repartit uns grans dipòsits d’aigua per diferents punts estratègics del Barri Vell, utilitzats per regar els elements florals de forma que aguantin deu dies sense pansir-se.

La vocal de la Junta rectora de la Delegació territorial del Girona del COPC, Ester Mas, va participar com a ponent en la ‪Taula rodona: “L’abordatge de les violències sexuals des dels serveis d’intervenció‬ ‪especialitzada”‬ dins de la Jornada “La diligència deguda en l'abordatge de les violències sexuals”, que es va celebrar el passat dia 5 de maig a l'Auditori Josep Irla de l'Edifici de la Generalitat a Girona.

La jornada ha estat impulsada per la Comissió Tècnica per a l'abordatge de les violències masclistes de la demarcació de Girona, amb l'objectiu principal d'incrementar el coneixement sobre els serveis i recursos existents i promoure una millor coordinació i treball en xarxa entre els diferents agents intervinents en situacions de violència sexual. Per aquest motiu, es va considerar especialment rellevant comptar amb la participació dels diferents serveis que tenen un paper clau en l'abordatge d'aquesta problemàtica.

En la jornada van participar professionals de diversos àmbits, cossos de seguretat, advocacia, judicatura, fiscalia, ginecologia, serveis educatius i serveis especialitats en atenció psicològica a les víctimes de violències sexuals entre altres.

La inauguració de l'acte va anar a càrrec de la psicòloga Laia Rosich, Directora General per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, i la Sra. Nahxeli Beas, advocada d'AADAS (Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment), qui va fer la ponència inaugural de la jornada.

L'Ester Mas, com a coordinadora i psicòloga del SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones) de la Selva, va exposar l'atenció que s'està duent a terme des d'aquest servei amb les víctimes de violències sexuals a tots els municipis de la comarca de la Selva de menys de 20.000 habitants. Va destacar que en algunes ocasions les dones ateses no tenen consciència de ser víctimes de violències sexuals, també va assenyalar que com a SIAD especialitzat en violències masclistes duen a terme teràpies centrades en el trauma com EMDR, Brainspotting i Internal Family Systems.

La jornada va ser un bon marc per exposar les diferents actuacions que es duen a terme i com a conclusió es pot destacar la necessitat d'establir una millor coordinació entre els serveis que actuen en situacions de violències sexuals.