El passat 1 de març es va publicar al BOE, i per tant va entrar en vigor la Llei 4/2023, de 28 de febrer, “para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI”. (BOE Nº 51, 1 de Març de 2023).
Aquesta llei té implicacions directes i efectives en l’exercici de la psicologia, i per aquest motiu fem un resum de la mateixa incidint en aquells aspectes que tenen o poden tenir una relació directa amb l’exercici professional de la psicologia.
És objecte del present comentari abordar les implicacions legals segons el text de la Llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, per als i les professionals de la psicologia, tant en l´exercici privat de la professió com en el si d´una organització pública o privada.
Es fa menció dels articles que poden incidir en aquesta responsabilitat dels i les professionals de la psicologia dins dels diferents àmbits d´actuació i sectors (sanitari, educatiu, laboral) i que s’han de tenir presents en l´exercici professional.
L’aspecte fonamental a destacar, dins l´àmbit de l´atenció a les persones trans, és la prohibició de les teràpies de reversió i la tipificació com a conducta o infracció molt greu, amb les importants sancions (multa i accessòries) que s’estableixen.
La llei, a l´article 17, estableix la prohibició de teràpies de conversió en els següents termes:
“Se prohíbe la práctica de métodos, programas y terapias de aversión, conversión o contracondicionamiento, en cualquier forma, destinados a modificar la orientación o identidad sexual o la expresión de género de las personas, incluso si cuentan con el consentimiento de la persona interesada o su representante legal”.
Amb l´actual redacció del precepte queda inclosa en la prohibició qualsevol que tingui per finalitat modificar l’orientació o identitat sexual o expressió de gènere de la persona. En conseqüència, el o la professional no pot donar inici ni executar cap acció -inicial, acompanyament, terapèutica, etc..- que tingui com a base la consideració de què les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals pateixen una disfunció biològica i/o congènita, motiu pel qual han de ser tractades mèdicament. Tampoc les teràpies d´aversió, conversió o contracondicionament, enteses com a pràctiques amb les quals es pretén contradir i/o modificar l’orientació sexual i/o expressió de gènere de les persones.
El text legal dona, a la pràctica, prevalença a la mateixa opinió de la persona, que malgrat poder ser analitzada per la persona professional no pot implicar crítica o contradicció a risc de poder ser considerada com a actuació d´aversió -refús, oposició-, persuasió o contra condicionament -animadversió-, doncs la llei ho prohibeix “incluso si cuentan con el consentimiento de la persona interessada o de su representante legal”.
No obstant el psicòleg o la psicòloga pot aconsellar un temps d´autoreflexió perquè la persona pugui qüestionar-se les seves decisions, sense recórrer en cap cas a la patologització; la norma no impedeix proporcionar a la persona l’oportunitat de pensar les decisions que més li afavoreixin; també a no estar sol o sola en la presa de decisions, evitant que aquestes siguin impulsives o excessivament influïdes per factors grupals o per altra classe de pressions externes.
La promoció, pràctica de mètodes, programes o teràpies d´aversió, conversió o contra condicionament, siguin psicològics, físics o mitjançant fàrmacs, que tinguin per finalitat modificar la orientació sexual, la identitat sexual, o l'expressió de gènere de les persones, amb independència del seu consentiment o del seu representant legal, està tipificada com a infracció administrativa molt greu (article 79.4.d), així com la negativa a assistir a aquelles persones que hagin sofert qualsevol tipus de discriminació per raó d´orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals (article 79.4.c), i castigades amb sanció de multa de 10.001 euros a 150.000 euros, amb mesures accessòries segons el subjecte infractor i àmbit en que s´hagi produït la infracció com, entre d´altres, la prohibició de contractar amb l´administració, el tancament d'establiment i el cessament de l´activitat econòmica o professional, totes elles per un període màxim de tres anys.
Pel que respecta a l´atenció sanitària integral de les persones, article 19, te com a punt d´origen que es realitzi sota les premisses de no patologització, autonomia, decisió i consentiment informats, no discriminació, assistència integral, qualitat, especialització, proximitat i no segregació.
Prohibeix de forma expressa (article 19.2): a) les pràctiques de modificació genital en persones menors de 12 anys, excepte en els casos en que les indicacions mèdiques exigeixin el contrari amb la finalitat de protegir la salud de la persona; b) entre els 12 i 16 anys només es permetrà la modificació genital a sol·licitud de la persona interessada, sempre que per edat i maduresa puguin consentir de manera informada a la realització d´aquestes pràctiques.
En tots dos casos es pot donar la necessitat d´intervenció i valoració tècnica (de la conveniència i/o necessitat de la pràctica de modificació genital per protegir la salud de la persona, o bé de la maduresa per al consentiment informat) per part de professionalsde la psicologia. Tenint en compte les conseqüències de les auto declaracions i decisions de la persona menor, i que alguns efectes tot i no ser visibles a curt termini suposen modificacions molt importants en la vida futura de la persona en àmbits que queden allunyats del que un/a menor pot concebre o representar-se, és aconsellable a la pràctica traslladar i/o fer partícips de tot el procés d´informació prèvia als menors d´edat, també, als seus progenitors/tutors.
Per la seva banda l´article 19.3 estableix l´impuls de protocols d´actuació en matèria d´intersexualitat que garanteixin, en la mesura del possible, la participació de les persones menors d´edat en el procés d´adopció de decisions, així com la prestació d’assessorament i suport, inclòs el psicològic, a persones menors d´edat intersexuals i a les seves famílies.
Com a mesures a adoptar en l´àmbit de l'educació, els articles 21 i 22 estableixen com a obligacions de les administracions educatives la col·laboració amb els centres educatius, la promoció i inclusió en els projectes educatius dels centres i en les seves normes d’organització, funcionament i convivència, de l´aplicació dels protocols de prevenció d´assetjament, impulsant accions relacionades amb la formació del professorat en l'atenció a la diversitat sexual, de gènere i familiar de les persones LGTBI.
Pel que respecta a les rectificacions registrals relatives al sexe de les persones, es preveu (article 43) la legitimació, per si sola, de tota persona major de 16 anys, i amb assistència de persones progenitores o representants legals entre els 14 i 16 anys; les persones menors de 14 i majors de 12 anys podran sol·licitar autorització judicial per les modificacions registrals. En tots els casos es preveu la reversibilitat de les rectificacions registrals (article 47), transcorreguts sis mesos des de la inscripció al Registre de la rectificació.
Com a mesures de promoció de la igualtat real i efectiva de les persones trans dins l'àmbit laboral, es preveu (articles 54 i 55) la implementació de mesures per a organismes públics i empreses privades que afavoreixin la integració i inserció laboral de persones trans, i la monitorització de l´evolució de la situació laboral de les persones trans.
En relació amb les mesures dins l´àmbit de la salud per promoure la igualtat real i efectiva de les persones trans, en concordança amb el que estableix l´article 19 abans comentat, l´article 56 estableix que l´atenció sanitària a les persones trans es durà a terme conforme els principis de no patologització, autonomia, decisió i consentiment informats, no discriminació, assistència integral, qualitat, especialització, proximitat i no segregació garantint en tot cas el respecte a la seva intimitat i la confidencialitat sobre les seves característiques físiques, evitant exploracions innecessàries o la seva exposició sense un objectiu diagnòstic o terapèutic que estigui directament relacionat i justificat.
L´article 58, relatiu a la formació del personal sanitari, estableix que per part de les administracions públiques es garanteixi una formació suficient, continuada i actualitzada del personal sanitari que tingui en compte les necessitats específiques de les persones trans, amb especial atenció als problemes de salut associats a les pràctiques quirúrgiques a les quals se sotmeten, tractaments hormonals i la seva salut sexual i reproductiva.
Per la seva banda l´article 59, que aborda els protocols d´actuació en l´àmbit de la salut i serveis especialitzats, estableix que les administracions públiques podran establir serveis especialitzats conformats per equips multidisciplinars de professionals, que duguin a terme, entre d´altres, funcions d´informació, suport i acompanyament durant tot el procés de transició de les persones trans, així com recolzament a l'atenció ambulatòria i als centres especialitzats.
El títol III de la Llei tracta la protecció efectiva i la reparació davant la discriminació i la violència per LGTBIfòbia.
En aquest sentit l´article 63 estableix que quan una autoritat pública, en l´exercici de les seves competències, tingui coneixement d´un supòsit de discriminació per les causes previstes en aquesta llei, haurà d´incoar, si és competent, el corresponent procediment administratiu, en que podran acordar-se les mesures necessàries per investigar les circumstàncies del cas i adoptar les mesures adients i proporcionades per a la seva eliminació, o bé, en cas de no ser-ho, comunicar aquests fets de forma immediata a l´administració competent, d´acord amb l´establert a les lleis administratives.
Per la seva banda, l´article 68, dins de les diferents mesures d’assistència i protecció davant la violència fonamentada en la LGTBIfòbia, preveu, entre d´altres, l´assistència psicològica.
La Llei va ser publicada al Boletín Oficial del Estado el passat dia 1 de març de 2023, i va entrar en vigor l'endemà de la seva publicació (Disposició final vigèsima).
El Grup de Treball de Psicologia afirmativa LGTB del COPC vol destacar que cal tenir present la part emocional de la persona més enllà de la seva identitat de gènere, no oblidar les altres dimensions de la persona ja que potser caiem en posar només el focus amb la qüestió del gènere.
Barcelona, març de 2023
Assessoria Jurídica
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya