El 20 de març celebrem el Dia Internacional de la Felicitat, una data simbòlica que commemora, des que va ser proclamada per l'ONU el 2013, la importància que té la felicitat com a part integral en el desenvolupament i benestar de tots els éssers humans.

La Fundació Galatea ha presentat L’estudi sobre les repercussions de la COVID-19 de 2021, basat en enquestes realitzades a set col·lectius professionals de l’àmbit de la salut: medicina, infermeria, odontologia, farmàcia, psicologia, veterinària i treball social. En general, infermeres i treballadores socials (els dos col·lectius més feminitzats, juntament amb psicologia) són els grups que presenten pitjor estat de salut percebut. De fet, en tots el col·lectius, les dones tenen pitjors indicadors que els homes. 

L’estudi detalla, per als professionals de cada disciplina, factors com les condicions de treball, el reconeixement social, les repercussions directes de la COVID-19 en la salut, les repercussions professionals, els canvis d’estils de vida saludables, l’estat de salut autopercebut, les hores i la qualitat del son, la fatiga i l’estrès o la salut mental. 

El col·lectiu de professionals de la psicologia destaca en l’estudi com el que més ha acudit als serveis de salut mental des de març de 2020 (un 52% dels psicòlegs i psicòlogues), el que més suport psicològic i emocional han rebut del seu entorn (un 62% consideren que n’han tingut suficientment) i els que més serveis han ofert a través dels serveis privats (47%), per mostrar només alguns del principals resultats. 

En el nostre entorn, s’estima que el 25% de la població catalana major de 15 anys pateix algun tipus de dolor persistent i un 67% de la població de 75 anys o més declara patir dolor persistent (ESCA 2020). El dolor persistent té un ampli impacte tant en l’àmbit personal com també en l’entorn proper (família i amics) i extern (entorn laboral, societat en general) i sovint implica limitacions rellevants del funcionament diari de la persona (feina, estudis, oci, etc.). 

La persona psicòloga en l’àmbit del dolor ha de ser capaç de formar en el coneixement i processos psicològics implicats en l’experiència de dolor així com d’introduir tècniques psicològiques bàsiques a la persona i als seus familiars, o d’altres professionals de l’entorn de la persona amb dolor, i fer-ho sempre en base a l'evidència científica disponible. 

Els procediments de certificació permeten verificar les competències professionals, a més de fomentar uns estàndards formatius de qualitat. L'atenció, la recerca i la formació en l’àmbit del dolor requereix d’aquesta especialització, i per aquest motiu el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya impulsa els professionals en psicologia del dolor convocant aquesta nova capacitació d’expertesa. 

Qui pot demanar la Capacitació d'Expertesa en Psicologia del Dolor i quins són els requisits exigits?  

Tots els col·legiats i col·legiades que hi estiguin interessats i que reuneixin els requisits generals i els requisits específics previstos en les bases de la convocatòria, que podeu consultaren aquest enllaç. La formació mínima en dolor és de 350 hores i cal tenir un mínim de 3.000 hores de pràctica professional demostrable en l’àmbit del dolor.  

Avui, 14 de març, és el Dia de les Altes Capacitats Intel·lectuals (AC), una condició que afecta a més d’un 15% de la població però que està molt poc detectada i molt menys tractada tenint en compte les necessitats d'aquestes persones.

Les biblioteques del COPC, amb el suport del departament de Formació, organitzen per primer cop el taller en línia Formació d’usuaris en eines de recerca bibliogràfica adreçat a persones col·legiades i precol·legiades interessades en conèixer els serveis i recursos bibliogràfics que tenen al seu abast, així com aprendre coneixements de nivell intermig sobre els següents recursos:

• Psicodoc

• Proquest Psychology Journals
  

• Ebook Central

• Counseling and Therapy in Video Library

• Odilo TK

• Refworks, gestor de referències bibliogràfiques

També aprendrem com realitzar citacions bibliogràfiques segons la tipologia de document amb el format estandarditzat de la American Psychology Association (APA).

El COPC celebra, el proper 2 d'abril, la VII Jornada de l’APIH que porta per títol: “I ara, què fem?: Incertesa i PIH”, organitzada per la Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i la Psicoteràpia i el Grup de Treball de Psicoteràpia integradora humanista (PIH) juntament amb la APIH. Es tracta d'una activitat en línia, amb inici a les 9 h del matí i que s'allargarà fins les 19:30 h, pensada i programada per reunir professionals de la Psicoteràpia i compartir propostes en relació a la incertesa que vivim després de la pandèmia. Tot això, sota la mirada i l'abordatge psicoterapèutic que ofereix la Psicoterapia Integradora Humanista (PIH).

L'esdeveniment es marca com a objectiu general ser un espai de trobada entre professionals de la Psicoteràpia per treballar sobre la incertesa en diferents àmbits relacionats amb el treball clínic. 

Com a objectius específics, destaquem la participació de veus expertes en les diferents conferències, taules rodones i tallers que s'hi faran i que tractaran sobre temes relacionats amb la incertesa sota la mirada del model de la Psicoteràpia Integradora Humanista.

El passat dia 4 de març el COPC va celebrar el seu primer acte institucional en les noves instal·lacions del Col·legi.

El motiu de la celebració d'aquest acte va ser el de dur a terme el lliurament de, per una banda, els premis de la II Edició Premi COPC al foment dels grups de treball (dels quals ja es va anunciar el grup de treball guanyador però no havia estat possible la celebració) i, per l'altra, de la I Edició dels Premis PhD a la millor tesi doctoral en psicologia 2018-2021.

El primer lloc, el degà del COPC, Guillermo Mattioli va voler donar la benvinguda a totes les persones assistents evidenciant la il·lusió i per la tornada a les instal·lacions del Col·legi.

La benvinguda per part del degà va donar pas a Dolors Liria, vicedegana del COPC  i persona encarregada de lliurar el premi de la II Edició dels Premis COPC al foment dels grups de treball, que va voler també celebrar la tornada. Abans del lliurament del reconeixement va dedicar unes paraules a tots els grups de treball del COPC i als seus i les seves membres per agrair i posar en manifest "el seu treball com a motor del COPC i com a experts en el seu àmbit, considerat com un valor a reconeixer tant quan es presenten uns premis com en tots els seus àmbits d'actuació".

El proper 26 de març, a la renovada sala de formacions de la seu de Barcelona del COPC, tindrà lloc la Jornada: Assetjament escolar. La prevenció és possible. L’acte podrà ser seguida presencialment, de forma gratuïta prèvia inscripció, o de forma virtual -en línia- igualment per persones inscrites prèviament.

L’objectiu general de la jornada és analitzar la situació actual de la violència i assetjament en entorns educatius i identificar les perspectives de futur, per a la qual cosa es comptarà amb la representació del Departament d’Educació, de representants de centres educatius, representants de les famílies i representants d’associacions. A més, també es comptarà amb la participació dels millors experts del COPC en la matèria: Andrés González, Javier Pérez i  Joaquim Serrabona, que seran acompanyats per Xavier Bastos -psicopedagog-, Belén Tascón -presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya- i Salvador Rovira, Director de l’Institut Joan Salvat Papasseit.

El festival de curtmetratges sobre salut mental Psicurt tornarà a omplir les ciutats de Tarragona i Reus amb el millor cinema del 6 al 9 d’octubre de 2022! I si fa pocs dies presentava el cartell de la seva 7a edició confirmant les noves dates, avui, 1 de març, obre les inscripcions a tots els creadors i creadores que vulguin concursar a la Secció Oficial del certamen amb les seves obres, fins al 30 de juny de 2022.